Preguntes freqüents

La resposta a les qüestions freqüents es dona en base a una legislació més propera a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat, arrel de l’entrada en vigor, el 3/9/2021, de la llei estatal 8/2021 per la que es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica (que elimina la incapacitació, la tutela i la rehabilitació/pròrroga de la potestat parental de les persones majors d’edat) i del decret llei català 19/2021 que regula, de manera provisional, els mecanismes de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat que determina que l’Assistència s’esdevé, a Catalunya, el mecanisme central de suport que reemplaça i aboleix, a Catalunya, no només la tutela i la rehabilitació o pròrroga de la potestat parental en majors d’edat, com es fa en l’àmbit de la reforma estatal, sinó també la curatela.

Les entitats dedicades al suport intervenen en la vida de persones a partir del moment que una persona els hi demani i disposen d’habilitació legal per fer-ho. És a dir, quan la pròpia persona sol·licita del Jutjat el suport mitjançant la figura de l’assistència, l’atorga notarialment, o es donen les circumstàncies que la mateixa persona ha previst, notarialment, mitjançant un apoderament preventiu, en previsió de futures necessitats de suport.

També pot ser que un jutge així ho hagi determinat, donada la falta de familiars, o que aquests no puguin, no vulguin o el jutge decideixi que no convenen als interessos de la persona a qui es pretén donar suport.

1. Tinc dubtes sobre la capacitat jurídica i el suport a la persona amb discapacitat. A on puc assessorar-me?

Support-Girona ofereix assessorament jurídic i social a persones o professionals interessats en conèixer de prop sobre el suport jurídic i social, en diferents àmbits d’actuació.

Pel Servei d’Assessorament, que té un cost elevat ja que s’hi destinen tres professionals, la Fundació no rep finançament públic (no està finançat per l’Administració), però tampoc estableix cap tarifa en considerar que aquesta podria suposar una barrera d’accés en situacions socials delicades. Ara bé, sí que accepta i agraeix la col·laboració mitjançant donatius per contribuir a finançar-ne els costos.

.

2. Què s’entén per discapacitat?

La Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) fa una definició social del concepte de discapacitat molt àmplia (gens explícita), que depèn del context i de les condicions socioeconòmiques i polítiques. Es reconeix que “la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres i actituds de l’entorn que eviten la seva participació plena i efectiva en la societat en peu d’igualtat amb la resta de persones”, recollint el concepte social que Nacions Unides (OMS) promou des dels anys 80’.

Aquest concepte “social” es concreta en l’article 1 de la CDPD (Convenció de NNUU sobre els drets de les persones amb discapacitat):

“Les persones amb discapacitat inclouen les que tinguin deficiències físiques de llarga durada, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini, que en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les demés.”

3. Diferències entre "incapacitat laboral", "grau de discapacitat" declarats pel Departament de Treball i les institucions de suport com ara tutela o curatela (avui desaparegudes)?

No, no és el mateix i una no suposa l’altra.

La “incapacitat laboral” que pot ser temporal (baixa laboral) o permanent i parcial, total, absoluta o gran invalidesa es refereix a la capacitat d’una persona en l’àmbit laboral. La permanent és la situació del treballador que  d’haver estat sotmès al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de disminuir o anul·lar definitivament la seva capacitat laboral.

El grau de discapacitat, reconegut pel Departament de Drets Socials (abans per l’ICASS) acredita legalment el grau de discapacitat de la persona (%) i facilita l’accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat.

El suport mitjançant les institucions de la potestat parental  rehabilitada o prorrogada, la tutela i la curatela, han estat abolides per la reforma legislativa 2021 pel que fa les persones majors d’edat. Es referia a la modificació de la capacitat total o parcial.

La reforma legislativa 2021 inclou, tal com indica la Convenció de Nacions Unides de les Persones amb Discapacitat, la no diferenciació entre Capacitat jurídica i Capacitat d’obrar.

4. Quines normes conformen la reforma legislativa 2021?

Reforma legislativa estatal i catalana, en vigor el 3 de setembre 2021:

  • Estatal 8/2021 per la que es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica (que elimina la incapacitació, la tutela i la potestat prorrogada/rehabilitada en majors d’edat). Aposta per la curatela com a mecanisme formal i continuat, la defineix com a suport en l’exercici de la capacitat jurídica, de naturalesa assistencial. Preveu que la curatela sigui, en alguns casos, representativa.
  • Decret-Llei de la Generalitat de Catalunya 19/2021 que regula de manera provisional (fins reforma del Codi civil de Catalunya) els mecanismes de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat que determina que l’Assistència s’esdevé el mecanisme central de suport que reemplaça i aboleix, a Catalunya, no només la tutela i la rehabilitació o pròrroga de la potestat parental, en majors d’edat, com es fa en l’àmbit de la reforma estatal, sinó també la curatela.

5. Quin és el sentit de la reforma legislativa 2021?

  • Adequació del nostre ordenament jurídic a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (art. 12). Nomena Art. 10 Const. i Observació 1.
  • Promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per a totes les persones amb discapacitat, així com promoure el respecte de la seva dignitat inherent.
  • Garantir les salvaguardes adequades i efectives per impedir els abusos asseguraran que les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona, sense conflicte d’interessos ni influència indeguda, proporcionals, adaptades, curt termini i exàmens periòdics.
  • Canvi de la substitució a la presa de decisions al respecte a la voluntat i preferències de la persona, encarregada de prendre les seves pròpies decisions.
  • Modifica, en 8 articles, dues disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.
    Afecta Llei Notariat, Codi Civil (suport i totes les disposicions on constava “incapaç” com la filiació, nacionalitat, separació i divorci …, divisió de l’herència), Llei Hipotecària, Llei d’Enjudiciament Civil, Llei de Jurisdicció voluntària, patrimoni protegit, Llei de Registre Civil, Codi de Comerç, Codi Penal.

No modifica l’art. 763 (internament involuntari per raó de trastorn psíquic).

  • Títol XI del Llibre Primer del Codi Civil passa a anomenar-se «De les mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica»
    Elimina la tutela (només per a menors d’edat), potestat parental prorrogada o rehabilitada, prodigalitat.
  • No incapacitació ni modificació de la capacitat. No es tracta només d’un canvi de terminologia. És la fi de la diferència entre capacitat jurídica i capacitat d’obrar. Capacitat jurídica engloba tant la titularitat dels drets com la legitimació per exercir-los.
  • El dret al suport és benefici de tots (sense requeriment de reconeixement administratiu) i per a tot: patrimonial i personal -vida ordinària.
  • Reconeix que anteriorment les barreres venien de l’entorn (barreres). I que cal fugir de versions paternalistes.
  • Diu que cal una transformació de la mentalitat social.
  • Preveu la revisió de mesures cada 3 anys (o 6 en casos excepcionals) o canvi de situació.
  • Responsabilitat. La persona amb discapacitat ha de respondre pels danys causats a altres, d’acord amb el capítol II del títol XVI del Llibre Quart, sense perjudici del que estableix en matèria de responsabilitat extracontractual respecte a altres possibles responsables.
  • Canvia el procediment judicial per a la provisió de suports. Veure FAQ 6.

6. Què ha canviat del procediment judicial per a la provisió de suports (abans procediment d’incapacitació)?

  • Adapta i prescriu ajustaments en els procediments en què participen persones amb discapacitat (tot tipus de procediments).
  • Possibilitat de la participació d’un facilitador, professional extern amb tasca d’adaptació i ajustament del procediment.
  • El procediment comença per un expedient de jurisdicció voluntària (LJV) i només si hi ha oposició, en el procediment de jurisdicció voluntària o no s’ha pogut resoldre, es passa a procediment ordinari seguit conforme a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC).
  • Poden fer al·legacions els proposats en la demanda o/i qualsevol dels possibles cridats a ser titulars del suport, si no consten al procediment.
  • Possibilitat de no fer les audiències preceptives en demanda que hagi presentat la pròpia persona, per evitar fer públics detalls íntims.
  • Sistema de taula rodona per a un procés de col·laboració interprofessional (sanitari, social, i altres que puguin aconsellar mesures de suport).

7. Les entitats del tercer sector d’Acció Social poden cooperar amb l’Administració de Justícia?

La Disposició addicional 1 de la Llei 8/2021: Preveu un règim de col·laboració entre l’Administració de Justícia i les entitats de Tercer Sector d’Acció Social, reconegudes per l’Administració de Justícia, amb funcions per a informar, auxiliar, assistir, aportar coneixement expert i, en general, cooperar amb aquesta Administració.

.

8. Els professionals estaran preparats per actuar en aquest nou paradigma del suport a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat?

La Disposició addicional 2 de la Llei 8/2021 diu que s’ha d’assegurar la formació en mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica.  Detalla que cal formació a jutges i magistrats, fiscals, lletrats de l’Administració de Justícia, forces i cossos de seguretat, metges forenses, personal al servei de l’Administració de Justícia i, si s’escau, funcionaris de l’Administració General de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals. Advocats, de procuradors i de Graduats Socials.

Entenem que s’ha d’assegurar la formació a tot professional, de qualsevol àmbit, que treballi en el suport a les persones amb discapacitat.

Consulteu els Manuals per a professionals sobre el suport a la presa de decisions per a persones amb discapacitat: “I-DECIDE, una proposta per començar”, per Josep Maria Solé, advocat i activista. Director de Support-Girona.

9. Es pot privar d’algun dret a les persones amb discapacitat?

Segons disposició transitòria 1 de la Llei 8/2021: a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei les meres privacions de drets de les persones amb discapacitat, o del seu exercici, quedaran sense efecte.

10. Què passa amb les previsions d’autotutela fetes abans de la reforma 2021?

Segons disposició transitòria 3 de la Llei 8/2021, les previsions de tutela s’entendran referides a l’autocuratela.

A Catalunya, on no existeix la curatela a partir del decret llei 19/2021, les delacions fetes per la persona mateixa per al cas de modificació judicial de la capacitat mantenen llur eficàcia i s’apliquen, si escau, en cas que es demani el nomenament d’una persona perquè assisteixi l’atorgant en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

S’aplica a aquestes delacions el que estableix l’article 226-3 del Codi civil de Catalunya, dedicat a la designació notarial d’assistent.

.

11. Quan entra en vigor la reforma legislativa introduïda per la Llei per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica?

Segons indicacions de les disposicions finals, tant de la Llei 8/2021, com del Decret Llei 19/2021, l’entrada en vigor és el 3 de setembre de 2021.

12. Per què ja no hem de parlar d'incapacitar sinó de donar suport?

La “incapacitació” és un terme que ja no existeix en els ordenaments jurídics espanyol i català. Abans de la reforma legislativa de setembre 2021 ja el consideràvem obsolet, paternalista i distant de l’esperit i la lletra de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 13 de desembre de 2006, ratificat per Espanya el 3 de desembre  de 2007. Entra en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.

Espanya, estat que ha signat i ratificat l’esmentada Convenció havia d’adaptar les seves lleis i fer evolucionar el concepte “incapacitació” (que pot comportar una “intromissió en la presa de decisions”), a un model més en línia amb el respecte als Drets Humans, fonamentant-se en el “suport a la presa de decisions”. 

Així s’ha fet amb la reforma legislativa que entrà en vigor el 3 de setembre 2021 que aboleix la incapacitació i parla de suport a l’exercici de la capacitat jurídica. A Catalunya el Decret llei 19/2021, que regula de manera provisional els mecanismes de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, determina que l’Assistència s’esdevé el mecanisme central de suport i que reemplaça i aboleix, a Catalunya, no només la tutela i la rehabilitació o pròrroga de la potestat parental en majors d’edat, com es fa en l’àmbit de la reforma estatal, sinó també la curatela.

La reforma, que no accepta la privació de drets, decideix un canvi d’enfocament del suport: de la substitució a la presa de decisions, al respecte per la voluntat i preferències de la persona, qui és l’encarregada de prendre les seves decisions, amb el suport que li calgui.

Ben abans d’aquesta reforma legislativa, Support-Girona procurava complir amb els suports judicials i els mandats legals tot respectant, tant com fos possible, els drets i deures continguts en la Convenció. Autonomia de la voluntat i plena inclusió de la persona amb discapacitat en la comunitat són la base de la nostra actuació.

13. Què se n’ha fet del procediment d’incapacitació? Quin procediment existeix per nomenar un suport?

El que abans anomenàvem “procediment d’incapacitació” o “procediment de determinació de la capacitat” ja no existeix. Ha estat substituït pel “procediment de provisió de suports” posant l’èmfasi (no en les característiques de la persona) en el suport que la persona requereix per tal d’exercir els seus drets amb igualtat a altres persones.

De la reforma 2021 cal destacar, quant al procediment de determinació dels suports:

  • Que la via judicial per designar suports és subsidiària. El suport legal o judicial només procedeix en defecte o insuficiència de la voluntat de la persona. Es dona preferència a les mesures voluntàries de suport.
  • Mai ha de comportar incapacitació ni privació de drets.
  • Si s’ha d’establir el suport via judicial, es farà en procediment de jurisdicció voluntària. L’oposició de la persona amb discapacitat a la mesura de suport, l’oposició del Ministeri Fiscal o de qualsevol altre persona interessada en aquesta mesura posarà fi al procediment, que passarà a seguir-se segons Llei d’Enjudiciament Civil.
  • En els procediments en que intervinguin persones amb discapacitat es preveuen adaptacions i ajustaments per garantir la seva participació en condicions d’igualtat. Assistència i suports referits a la comunicació , la comprensió i la interacció amb l’entorn (incloent la possibilitat de la intervenció d’un facilitador, professional expert en assistència i suport) respectant el dret a entendre i ser entès en qualsevol actuació en la que hagi d’intervenir.
  • S’orienta cap a un sistema de col·laboració interprofessional o de “taula rodona” amb la participació de professionals especialitzats de l’àmbit social, sanitari i altres que puguin aconsellar mesures de suport idonis en cada supòsit.

14. Em puc excusar del càrrec d'assistent?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi Civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Així, interpretem que es poden al·legar com a excuses per a no exercir suports, tal com preveu l’article 222-18 del Codi Civil de Catalunya: l’edat, la malaltia, la manca de relació amb la persona que s’ha de posar en tutela, les derivades de les característiques de l’ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci l’exercici del suport especialment feixuc o que el pugui afectar.

Les persones jurídiques es poden excusar d’exercir suports tutelars si no tenen els mitjans humans i materials suficients per a exercir-los adequadament o si les condicions de la persona no s’adeqüen a les finalitats per a les quals han estat creades les dites persones jurídiques.

L’excusa es presenta al Jutjat, qui decidirà i haurà de nomenar un altre titular del suport.

En tot cas, haurà de ser escoltada la persona sobre la seva preferència.

15. Quina documentació necessito per iniciar un procediment de determinació dels suports, via comunicació al Ministeri Fiscal?

En grans línies, tota documentació que il·lustri la necessitat de suport i la voluntat de la persona. Per exemple:

  • Nom, cognoms i domicili de la persona que requereix suport, acompanyat si és possible de la fotocòpia del DNI de la persona.
  • Nom, direcció i telèfon dels familiars més propers de la persona que requereix suport. Si es disposa cal indicar també el DNI (si és possible fotocòpia). Si es disposa, fotocòpia del llibre de família.
  • Expressió de la voluntat de la persona.
  • Poder de previsió de suport futur, si la persona l’ha atorgat.
  • Nom i direcció de la persona física o jurídica que estaria disposada a acceptar la defensa judicial i d’assumir el suport.
  • Certificació literal de naixement de la persona.
  • Barreres detectades en l’entorn per a la integració social i participació plena en la comunitat.
  • Informe social, elaborat preferentment pels serveis socials d’atenció primària o de l’organisme social que conegui la situació de la persona (en defecte d’aquests, elaborat pel col·legiat d’un centre o establiment social) en el qual es pugui indicar la situació de la persona que requereix suport, fent especial incidència a les relacions familiars i amb l’entorn existents (amb valoració de les mateixes respecte el benestar i dignitat de la persona); les habilitats personals i socials que la persona manté; la cobertura de necessitats bàsiques i les situacions on la causa del suport  el posi en situació de risc.
  • Informes mèdics.
  • Certificat de discapacitat de l’ICASS (si ha estat valorat per aquest organisme).
  • Certificat de la Llei de la Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (si està tramitat).
  • Relació de bens i d’ingressos que es coneguin de la persona que requereix suport. Indicar pensions i comptes corrents (si és possible amb extracte). Convé relacionar si hi ha alguna causa que, des del punt de vista econòmic/jurídic, pugui precisar intervenció immediata (acceptació d’herències, vendes, hipoteques, pagaments, desnonaments, causes penals…).
  • Caldrà indicar si la persona que requereix suport pot desplaçar-se per si sola o acompanyada d’altres persones (indicar qui pot fer l’acompanyament), per tal de practicar les proves que exigeix el procediment de determinació dels suports -reconeixement forense i exploració judicial- , o si això pot representar un greu inconvenient. Si no pot, fer constar on s’haurien de practicar proves (CAP, centre social, residència, domicili, etc).

16. Quines aptituds he de tenir per ser titular d'un suport o assistent?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Entenem doncs que són causes d’ineptitud, les previstes a l’article 222-15 del Codi civil de Catalunya:

  1. Estar privades o suspeses de l’exercici de la potestat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.
  2. Haver estat remogudes d’un càrrec de suport per una causa que els fos imputable.
  3. Estar complint una pena privativa de llibertat.
  4. Estar en situació declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat que el suport no inclogui l’administració dels béns.
  5. Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exercirien el suport d’una manera correcta.
  6. Observar una conducta que pugui perjudicar la formació o la cura de la persona.
  7. Estar en situació d’impossibilitat de fet per a exercir el suport.
  8. Tenir enemistat amb la persona, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o conflictes d’interessos.
  9. No tenir mitjans de vida coneguts.

Poden ésser titulars de la tutela les persones jurídiques sense ànim de lucre.

.

17. Em poden treure el càrrec?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Entenem doncs que són causes de remoció les previstes a l’article 222-33 del Codi civil de Catalunya:

  1. Han d’ésser remoguts del suport si els sobrevé una causa d’ineptitud, si incompleixen els deures inherents al suport o si actuen amb negligència en l’exercici d’aquest. També pot ésser remogut del suport si es produeixen problemes de convivència greus i continuats.
  2. L’autoritat judicial pot ordenar la remoció d’ofici o a sol·licitud del ministeri fiscal, de la pròpia persona, de la persona que presta el suport o de les persones que poden sol·licitar el suport.
  3. Abans de resoldre sobre la remoció, l’autoritat judicial ha d’escoltar la persona afectada, les que poden instar la remoció i la pròpia persona.

Entenem així mateix que haurien de ser causa de remoció les actuacions del titular del suport on constin actuacions clares contra la voluntat, desitjos i preferències de la persona assistida o en la qual es detectin situacions d’abús, conflicte d’interessos i/o influència indeguda. Llavors el Jutge haurà de nomenar nou titular del suport.

18. Quins mecanismes de suport es poden adoptar a Catalunya?

A Catalunya, a partir de la reforma legislativa introduïda pel Decret llei 19/2021, l’assistència esdevé el mecanisme central de suport quan aquest hagi de ser formal i continuat. L’assistència reemplaça i aboleix no només la tutela i la rehabilitació/pròrroga de la potestat parental, com es fa en l’àmbit estatal, sinó també la curatela.

Els altres mecanismes de suport existents al Codi civil de Catalunya (a banda de la tutela, la curatela i la pròrroga o rehabilitació de la capacitat, que queden abolides) queden pendents de nova regulació. La disposició final quarta del Decret llei 19/2021 estableix que, en el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.

Tradicionalment la legislació civil catalana ha regulat mecanismes de suport propis donant protagonisme, a partir de la Llei 25/2010 del Llibre segon del Codi civil de Catalunya, al mecanisme de l’assistència, reconegut arreu del món per tractar-se d’un suport formal, instituït judicialment a voluntat de la pròpia persona i molt a prop de les prevencions de la Convenció de Nacions Unides, donat que és producte de la voluntat de la persona i evita la modificació de la capacitat.

Amb aquesta reforma, l’assistència es constitueix com anteriorment mitjançant un procediment de jurisdicció voluntària (sol·licitada per la persona amb discapacitat), però obre la possibilitat que altres ho puguin fer en certs supòsits. S’introdueix  la possibilitat de constituir-la mitjançant l’atorgament d’escriptura pública notarial, permetent doncs la desjudicialització del suport a la capacitat jurídica.

Així mateix, la reforma permet millorar el contingut d’aquest mecanisme de suport, fent-lo més flexible i adaptable a les circumstàncies diverses de la discapacitat, mitjançant la concreció de les funcions de l’assistent, tant en l’àmbit personal i/o patrimonial i excepcionalment la representació de la persona assistida.

Dignitat i respecte als drets, voluntats, desitjos i preferències s’esdevenen la base de l’exercici del suport, així com la cerca de la millor interpretació de la voluntat d’acord amb la trajectòria vital de la persona quan aquesta no pugui expressar-les.

19. Què és l'assistència?

Aquesta institució de suport és, juntament amb el Poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, la que més concorda amb el precepte de la Convenció de Nacions dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquests mecanismes ja existents al Codi civil de Catalunya a partir de la Llei 25/2010 del Llibre segon del Codi civil de Catalunya relatiu a la persona i la família, en vigor des de l’1 de gener 2011.

La persona major d’edat que necessita suport per exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat pot sol·licitar la constitució de l’assistència que regulen els articles 226-1 a 226-7 del Codi civil de Catalunya, designant una o més persones que l’assisteixin.

Una de les novetats de la reforma 2021 és que hi ha dues vies diferents per formalitzar l’assistència:

  • Escriptura pública notarial.
  • Procediment de jurisdicció voluntària iniciat per la persona amb discapacitat o iniciat per altres persones (cònjuge no separat de fet i legalment, persona en situació de fet assimilable, els seus descendents, ascendents o germans i el Ministeri Fiscal), sempre que no hi hagi un poder preventiu en vigor que sigui suficient per proporcionar el suport que la persona requereix.

En ambdós casos l’assistència s’inscriu en el Registre Civil.

20. L'assistència servei també per a la gent gran?

L’assistència també es preveu per ajudar a la persona amb afectacions derivades de malalties degeneratives com per exemple el deteriorament cognitiu que pot esdevenir amb l’edat.

El sistema de nomenament d’assistent per aquests supòsits és el mateix que per a qualsevol altre. Per tant, es podrà iniciar per la pròpia persona, davant notari o via judicial o a iniciativa de qualsevol de les persones previstes legalment (veure FAQ 13 i 19).

Com a prevenció, tota persona pot preveure situacions de futur, designant davant de notari qui, i com vol que s’exerceixi el seu suport en un futur, cas de necesitar-ho (veure pregunta 21 I 22)

Support-Girona disposa d’un Servei d’Assesorament Veure pregunta 1) i de  de Previsió de Support Futur. (veure pregunta 34).

21. Puc decidir qui serà el meu assistent en una situació futura de necessitat?

La persona pot preveure a qui voldria d’assistent si el necessités en un futur, en poder notarial; i també preveure substituts per si, arribar el moment, la primera designada no pogués o no tingués les qualitats que es demanen per ser assistent.

En la designació judicial d’assistent s’hauran de tenir en compte voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat (a no ser que es trobi en una situació de risc d’abús, conflicte d’interessos o influència indeguda).

Si la persona no pot expressar la seva voluntat (i si no hi ha poder en previsió de futur) s’haurà de cercar la millor interpretació de la voluntat de la persona concernida i de les seves preferències, d’acord amb la seva trajectòria vital, les seves manifestacions prèvies de voluntat en contextos similars, la informació que tenen les persones de confiança i qualsevol altra consideració pertinent per al cas.

22. Puc decidir què ha de fer l'assistent?

Tant en l’escrit que presenta la persona amb discapacitat al Jutjat com en l’escriptura notarial pot establir les competències concretes de l’assistència i els mitjans de control que vol establir. D’igual manera pot decidir qui ha de ser l’assistent (persona física o entitat habilitada).

La voluntat, els desitjos i les preferències de la persona s’han de tenir en compte pel que fa al tipus i a l’abast de l’assistència.

En la resolució de nomenament de l’assistència, l’autoritat judicial ha de concretar les funcions que ha d’exercir la persona que presta l’assistència, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial, segons que correspongui.

Així mateix, l’autoritat judicial, en resolució motivada i només en els casos excepcionals en què resulti imprescindible per les circumstàncies de la persona assistida, pot determinar els actes concrets en els quals la persona que presta assistència pot assumir la representació de la persona assistida.

A banda d’això, l’assistent també ha de procurar, en defensa de la persona assistida, les salvaguardes necessàries i efectives per evitar els abusos, els conflictes d’interessos i les influències indegudes.

23. L'assistència és per sempre? Es pot modificar?

La mesura d’assistència s’ha de revisar d’ofici cada tres anys. Excepcionalment, l’autoritat judicial pot establir un termini de revisió superior, que no pot excedir de sis anys.

Les persones legitimades per sol·licitar la constitució de l’assistència poden sol·licitar-ne la modificació o revisió si hi ha un canvi en les circumstàncies que la van motivar.

Si la persona que assisteix té coneixement de l’existència de circumstàncies que permeten l’extinció de l’assistència o la modificació del seu àmbit o de les funcions, ho ha de comunicar a l’autoritat judicial.

24. Tinc una assistència en vigor abans de la reforma de 2021. He de fer quelcom?

Les assistències constituïdes fins a l’entrada en vigor del Decret llei 19/2021 es mantenen en els termes en què van ser acordades per l’autoritat judicial competent, sense perjudici de la modificació judicial a instància de la persona concernida o de qui li presta l’assistència, per tal d’adaptar-les a la nova normativa.

25. Sóc titular de potestat parental prorrogada o rehabilitada. Què haig de fer amb la reforma?

Les tuteles, les curateles i les potestats parentals prorrogades o rehabilitades constituïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor del Decret llei 19/2021 es mantenen fins la seva revisió (a instància de part o d’ofici).

Les persones amb la capacitat modificada judicialment, els progenitors que tenen la potestat parental prorrogada o rehabilitada i les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela poden sol·licitar en qualsevol moment la revisió de les mesures que s’hagin establert per tal d’adaptar-les a la supressió de la modificació judicial de la capacitat i aplicar-hi, si s’escau, el règim d’assistència que regulen els articles 226-1 a 226-8 del Codi civil de Catalunya. La revisió de les mesures s’ha de fer en el termini màxim d’un any des de la sol·licitud.

En cas que no hi hagi la sol·licitud esmentada a l’apartat 3, la revisió l’ha de fer d’ofici autoritat judicial, o a instància del ministeri fiscal, en un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.

Les persones que han estat declarades judicialment en situació de prodigalitat i les que n’exerceixen la curatela poden demanar, en qualsevol moment, l’extinció de la curatela. El que estableixen els articles 223-1 a 223-10 del Codi civil de Catalunya es manté i regeix fins a l’extinció de la curatela.

26. Val el que fa la persona assistida sense la intervenció de l'assistent?

Els actes jurídics que la persona assistida faci sense la intervenció de la persona que l’assisteix, si aquesta intervenció és necessària d’acord amb la mesura voluntària o judicial d’assistència, són anul·lables a instància de qui assisteix, de la persona assistida i de les persones que la succeeixin a títol hereditari, en el termini de quatre anys des de la celebració de l’acte jurídic.

27. Qui controla a qui em dona suport?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Entenem que s’ha d’aplicar el que preveu l’article 221-5 del Codi civil de Catalunya, segons el qual l’autoritat judicial, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, els titulars de les funcions de protecció, la mateixa persona assistida o les persones cridades a l’exercici de la “tutela” d’acord amb l’arti­cle 222-10, pot acordar, en qualsevol moment, les mesures que estimi necessàries per controlar el bon funcionament de la institució de protecció, sens perjudici de les mesures de control previstes per la persona interessada o pels progenitors del menor o incapacitat.

L’autoritat judicial, per al seguiment de l’evolu­ció i de les condicions de vida de les persones i amb relació a mesures de control de la gestió patrimonial, pot requerir la intervenció d’especialistes, que tenen la consideració d’auxiliars dels tribunals.

Cal tenir en compte també que el titular del suport formal haurà de retre comptes al jutjat o a la persona que decideixi la pròpia persona (cas d’assistència formalitzada notarialment), de les actuacions que ha dut a terme en el marc de les atribucions fetes (àmbit personal, social, de l’administració patrimonial…, segons s’escaigui).

28. Quina norma s’ha d’aplicar si sorgeixen dubtes en el compliment de l’assistència quan no queda regulat en la resolució judicial, l’escriptura notarial o en el Decret Llei 19/2021?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica l’article 226-6 reformat pel Decret llei 19/2021, s’apliquen a l’assistència les regles que el Codi civil de Catalunya dedica a la derogada tutela, en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

29. Com pot finalitzar l'assistència?

Per la mort o la declaració de mort o d’absència de la persona assistida.

Per la desaparició de les circumstàncies que la van determinar. En aquest supòsit l’autoritat judicial, a instància de part, ha de declarar el fet que dona lloc a l’extinció de l’assistència i ha de deixar sense efecte el nomenament de la persona assistent.

30. Són vigents les assistències que es varen formalitzar abans de la reforma legislativa introduïda pel Decret llei 19/2021?

Les assistències constituïdes fins a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei es mantenen en els termes en què van ser acordades per l’autoritat judicial competent, sense perjudici de la modificació judicial a instància de la persona concernida o de qui li presta l’assistència, per tal d’adaptar-les a la nova normativa.

31. Què passa amb les tuteles, curateles i rehabilitacions/pròrrogues de la potestat parental a partir de la reforma introduïda pel Decret llei 19/2021?

La tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir en relació amb les persones majors d’edat.

Les constituïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei es mantenen fins que s’hagin revisat pel jutjat.

La reforma a Catalunya preveu la possibilitat de sol·licitar la revisió a instancia de part: en el termini d’un any a partir del 3 de setembre 2021, les persones amb la capacitat modificada judicialment, els progenitors que tenen la potestat parental prorrogada o rehabilitada i les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela poden sol·licitar en qualsevol moment la revisió de les mesures que s’hagin establert per tal d’adaptar-les a l’assistència.

En cas que no hi hagi  sol·licitud a instancia de part, la revisió l’ha de fer d’ofici l’autoritat judicial, o a instància del ministeri fiscal, en un termini màxim de tres anys des del 3 de setembre 2021.

Les persones que han estat declarades judicialment en situació de prodigalitat i les que n’exerceixen la curatela poden demanar, en qualsevol moment, l’extinció de la curatela. El que estableixen els articles del Codi civil de Catalunya que regulen la curatela es mantenen i regeix fins a l’extinció de la curatela.

32. Val la delació de tutela feta abans de la reforma 2021?

Les delacions fetes per la persona mateixa per al cas de modificació judicial de la capacitat mantenen llur eficàcia i s’apliquen, si escau, en cas que es demani el nomenament d’una persona perquè assisteixi l’atorgant en l’exercici de la seva capacitat jurídica. S’entén doncs referida a l’assistència.

33. Si altres normes encara parlen de tutela, curatela, prorroga/rehabilitació de la potestat parental referint-se a persones majors d’edat, són nul·les?

Totes les referències que la normativa vigent faci a la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada per a persones majors d’edat, s’ha d’entendre que es fan al nou règim de mesures de suport a les persones amb discapacitat que estableix aquest Decret llei.

34. Què es la defensa judicial?

Hem de distingir la defensa judicial en el marc del procediment judicial de determinació del suport i la que correspon al mecanisme de suport descrit al Codi civil de Catalunya, essent aquesta última, un suport de suport, amb designació de facultats.

La defensa judicial en procediment de determinació del suport és designada pel jutge si la persona afectada no compareix per ella mateixa en el procediment de determinació de suports.

En aquest cas, si la demanda s’ha presentat a instància de familiars, serà nomenat Defensa Judicial el Ministeri Fiscal. En canvi si és a instància del Ministeri Fiscal, serà Defensa Judicial una altra persona (en ocasions és un advocat d’ofici però, per costum, a les comarques gironines sol ser la persona o entitat que es proposa a la Demanda coma a titular del suport).

L’actuació del defensor judicial ha de ser la necessària per defensar els drets i els  interessos de la persona en el marc del procediment judicial. No dona, en principi,  facultats de suport a la persona en l’àmbit personal o d’administració de bens, però el jutge ho pot contemplar. Altra cosa és que el defensor judicial o altres persones sol·licitin del jutge l’establiment d’una mesura de suport, de caràcter urgent,  fins que es culmini el procediment, si se n’observa la necessitat (aquesta institució també s’anomena Defensa Judicial i es regula al Codi civil de Catalunya. És una mesura cautelar).

Així mateix, es designa un Defensor Judicial amb facultats, com a suport ocasional, quan existint un suport vigent, es posi de manifest un conflicte d’interessos (per exemple, durant una partició d’herència entre germans, un dels quals exerceix el suport de l’altre). En aquests casos, perquè l’operació jurídica sigui vàlida, el jutge ha de designar un defensor judicial per representar la persona exclusivament en aquests actes. El Defensor s’ha de limitar a l’acte o els actes que n’hagin determinat el nomenament i n’ha de donar compte al jutge.

Queda per determinar els extrems i/o l’existència de la Defensa judicial prevista a l’article 224 del Codi civil de Catalunya, un cop s’hagi realitzat la reforma del Llibre segon del Codi civil de Catalunya.

35. Què és el Servei de Previsió de Suport Futur?

És un servei que ofereix Support-Girona, fruit d’un acord formalitzat entre l’entitat i una persona, per a preveure un hipotètic suport futur, per a ella mateixa o d’un familiar a qui presta suport actualment.

Aquest vincle, que compromet exclusivament l’entitat, promou el coneixement mutu de manera que en el moment d’assumir el suport, si s’escau,  ja hi hagi un coneixement previ  del que vol i precisa la  persona.

També utilitzem el concepte de previsió de suport futur en aquells casos que la pròpia persona ha demanat a la Fundació que li doni suport si mai es troba necessitada, sense poder cuidar-se dels seus assumptes i adoptar per ella mateixa les decisions que pugui necessitar. A tal efecte i per les situacions que consideri, designa la Fundació com apoderada. Se sol fer a través del document notarial que es coneix com “poder preventiu” descrit a l’article 222-2 del Codi civil de Catalunya.

36. Quantes persones poden ser titulars del suport?

Segons preveu l’article 226-1 del Codi civil de Catalunya, reformat mitjançant Decret llei 19/2021, la persona major d’edat pot sol·licitar la designació d’una o més persones que l’assisteixin, d’acord amb el que estableix aquest capítol, si la necessita per exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat.

Haurem d’estar a l’espera de la reforma del Codi civil de Catalunya per Llei ja que detectem una modificació substancial. L’article 222-25, no modificat a la reforma 2021, establia que “només una persona pot exercir la tutela, llevat dels casos següents: si la persona interessada o els titulars de la potestat parental han designat dues persones per a exercir el suport o bé si la tutela correspon a una persona casada o que conviu en parella estable i es creu convenient que també l’exerceixin”. Aquest criteri ha estat seguit per la jurisprudència i rau en nomenar un sol responsable en l’exercici del suport i del compliment de les obligacions que se’n deriven. Això no obstava a que el titular del suport pugui fer-se ajudar en el dia a dia.

37. Què és i per a què serveix la guarda de fet?

Queda per determinar l’existència i/o els extrems de l’article 225 del Codi civil de Catalunya dedicat a la guarda de fet, un cop s’hagi realitzat la reforma del Llibre segon del Codi civil de Catalunya.

Fins ara era guardadora de fet la persona física o jurídica que té cura d’un menor o d’una persona en la qual es dona una causa necessitat de suport,  o els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.

  1. El guardador de fet que ha acollit transitòriament un menor que ha estat desemparat per les persones que tenen l’obligació de tenir-ne cura ho ha de comunicar a l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors o a l’autoritat judicial en el termini de setanta-dues hores des de l’inici de la guarda (Jutjat i Ministeri Fiscal).
  2. En cas de guarda de fet d’una persona major d’edat en la qual es dona una causa de necessitat de suport”, si aquesta està en un establiment residencial, la persona titular de l’establiment residencial ho ha de comunicar a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal en el termini que fixa l’apartat 1 (72 h).

Quines són les funcions del guardador de fet:

El guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda i ha d’actuar sempre en benefici d’aquesta. Si n’assumeix la gestió patrimonial, s’ha de limitar a fer actes d’administració ordinària.

38. Com puc protegir el patrimoni a favor d'una persona amb discapacitat?

Queda per determinar l’existència i/o els extrems de l’article 227 del Codi Civil de Catalunya dedicat a la protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, un cop s’hagi realitzat la reforma del Llibre segon del Codi Civil de Catalunya.

A nivell estatal (no aplicable a Catalunya que disposa de regulació específica en article 227 del Codi Civil de Catalunya) la Llei 41/2003 de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat queda modificada per la Llei 8/2021 de reforma de la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídic.

El patrimoni protegit, institució de protecció patrimonial, no requereix de procediment de determinació de suports, tot i que pot coexistir.

L’article 227 del Codi civil de Catalunya (a Espanya la Llei 41/2003, regulació una mica diferent de la catalana) diu que poden ésser beneficiàries de patrimonis protegits constituïts d’acord amb aquest capítol les persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%. També ho poden ésser les persones que estan en situació de dependència de grau II o III, d’acord amb la legislació aplicable. L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució.

  1. Es constitueix en escriptura pública (Notari) i inscriptible al Registre de la propietat, comporta l’afectació de béns a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
  2. Es un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l’administrador i el beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real. Disposa de NIF propi.
  3. El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc de les del constituent o de qui hi va fer aportacions. Les aportacions fetes després de la data del fet o acte del qual neixi el crèdit no perjudiquen, però, els creditors de la persona que els ha fet, si manquen altes recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen els legitimaris.

El Patrimoni protegit comporta uns beneficis fiscals, publicats anualment per l’Agència Tributària, tal com el no estar subjectes a l’Impost sobre Successions i Donacions la part de les aportacions que tinguin per al perceptor la consideració de rendiment del treball fins a unes quantitats determinades.

39. La reforma 2021 afecta les actuacions davant notari?

La reforma introduïda per la Llei 8/2021, que establia especificitats relacionades amb la capacitat de les persones, es refereix ara a persones amb discapacitat amb suport suficient.

La gran reforma es troba en l’accessibilitat. Per garantir l’accessibilitat de les persones amb discapacitat per comparèixer davant notari, aquestes podran utilitzar els suports, instruments i ajustaments raonables que siguin necessaris, incloent sistemes augmentatius i alternatius, braille, lectura fàcil, pictogrames, dispositius multimèdia de fàcil accés, intèrprets, sistemes de suports a la comunicació oral, llengua de signes, llenguatge dactilològic, sistemes de comunicació tàctil i altres dispositius que permetin la comunicació, així com qualsevol altre que sigui necessari.

Introdueix l’obligació del notari de comunicar al Ministeri Fiscal la situació de minoria d’edat, manca de representant legal o si es tracta de persona amb discapacitat sense suport suficient, perquè insti la designació d’un defensor judicial.

A banda, partir de la reforma 2021, és possible constituir, a Catalunya, l’assistència via notarial.

40. La reforma estatal 2021 introduïda per la Llei 8/2021 i el Decret llei 19/2021 ja ens posa a l’altura dels barems de Nacions Unides? Cal quelcom més?

No n’hi haurà prou amb aquesta reforma, en vindran d’altres per assegurar un nou esquema de drets humans. Cal garantir una millor accessibilitat general, un millor accés a la justícia, la resolució dels conflictes en salut mental sense coartar la llibertat i la seguretat de les persones, un esquema de suports socials que asseguri la vida independent en la comunitat i la plena participació social, entre d’altres. Són drets humans i s’han d’exigir i esperem que en els propers anys hi hagin moltes aliances per poder aconseguir-ho. Support-Girona hi estem compromesos i disposats a col·laborar amb tothom per a que així sigui.

Haurem de seguir aprenent, professionals dels serveis socials especialitzats, de l’àmbit judicial i també de salut, familiars, entorn social i societat en general, a donar suport respectant el dret a decidir de totes les persones i el seu dret a ser diferent, i fins i tot, el dret a equivocar-se, tinguin la discapacitat que tinguin. Allà on fins ara es podien limitar les opcions d’una persona en nom d’una suposada protecció, de la pròpia persona o d’una tercera, ara haurem d’aprendre a gestionar riscos i responsabilitats d’una altra manera i, sobretot, a donar suport a la presa i la gestió de decisions, prioritzant per llei els drets, la voluntat i les preferències de les persones amb discapacitat

Tradicionalment la legislació civil catalana ha regulat mecanismes de suport propis donant protagonisme, a partir de la Llei 25/2010 del Llibre segon del Codi civil de Catalunya, al mecanisme de l’assistència, reconegut arreu del món per tractar-se d’un suport formal, instituït judicialment a voluntat de la pròpia persona i molt a prop de les prevencions de la Convenció de Nacions Unides, donat que és producte de la voluntat de la persona i evita la modificació de la capacitat.

Amb aquesta reforma, l’assistència es constitueix com anteriorment mitjançant un procediment de jurisdicció voluntària (sol·licitada per la persona amb discapacitat), però obre la possibilitat que altres ho puguin fer en certs supòsits. S’introdueix  la possibilitat de constituir-la mitjançant l’atorgament d’escriptura pública notarial, permetent doncs la desjudicialització del suport a la capacitat jurídica.

Així mateix, la reforma permet millorar el contingut d’aquest mecanisme de suport, fent-lo més flexible i adaptable a les circumstàncies diverses de la discapacitat, mitjançant la concreció de les funcions de l’assistent, tant en l’àmbit personal i/o patrimonial i excepcionalment la representació de la persona assistida.

41. Quan puc ser atès per una entitat de suport?

Les entitats que presten suport intervenen en la vida de persones a partir del moment que disposen d’habilitació legal per fer-ho. Ja sigui per designació judicial quan ho ha demanat la pròpia persona o donada la falta de familiars, o que aquests no puguin, no vulguin o el Jutge decideixi que no convenen als interessos de la persona a qui es pretén donar suport. El fet és que el suport a la capacitat jurídica és un dret reconegut legalment que ha se ser assumit per les entitats designades quan no hi ha persones en l’entorn de la persona que ho pugui fer.

A partir de la reforma legislativa 2021 aquest nomenament d’assistent pot fer-se sense procediment judicial, atorgant escriptura pública davant notari.

A partir de la reforma legislativa 2021, poden demanar la designació judicial de l’assistència les persones legitimades per la Llei de la jurisdicció voluntària per promoure l’expedient de provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat, en el cas que no s’hagi constituït prèviament de manera voluntària, i sempre que no hi hagi un poder preventiu en vigor que sigui suficient per proporcionar el suport que la persona requereix.

També assumirà les funcions de suport l’entitat que hagi designat la persona en  poder notarial en previsió de suport futur i s’han donat les circumstancies previstes per a la seva activació.

42. On viuen les persones a qui la Fundació Support-Girona dona suport?

Les persones ateses per Support-Girona han de viure en el lloc que més els convingui, segons les seves necessitats i possibilitats. L’autonomia personal, les necessitats d’atenció i suport, la capacitat d’interactuar amb altres…, així com les seves possibilitats patrimonials o econòmiques, són dades que el titular del suport ha de tenir en compte per tal de procurar que la persona resideixi en el lloc més convenient.

Si és possible mantenir una qualitat de vida digne en el propi domicili, sol ser la millor opció. Però quan això no és possible, cal buscar altres opcions incloent els centres residencials de caire social o sanitari.

En la cerca del lloc de residència més adient volem, en la mesura que sigui possible, comptar amb la voluntat i les preferències de la persona, tot fomentant, mitjançant el suport adequat, el màxim grau d’autonomia, la vida independent i la plena inclusió en la comunitat.

43. Què vol dir tenir un suport a la capacitat jurídica?

Significa que la persona gaudeix del suport d’un altra persona o entitat per exercir la seva capacitat jurídica. Implica que tindrà a la seva disposició uns professionals, persones del seu entorn o familiars que, juntament amb la persona i en el si de la societat, buscaran la seva integració a la comunitat.

Alhora, de conformitat amb la Convenció de Naciones Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, els titulars de la mesura han de proporcionar salvaguardes adequades i efectives per impedir els abusos. Han de mirar que les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona, que no hi hagi conflicte d’interessos ni influència indeguda, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona, que s’apliquin en el termini més curt possible i que estiguin subjectes a exàmens periòdics fets per una autoritat o un òrgan judicial competent, independent i imparcial. Les salvaguardes han de ser proporcionals al grau en què aquestes mesures afectin els drets i els interessos de les persones.

44. Puc fer testament si tinc assistent?

El fet d’haver-se decidit judicialment un suport a la capacitat jurídica  no significa que s’hagi privat del dret a testar.

La reforma introduïda per la Llei estatal 8/2021 diu que la persona amb discapacitat podrà atorgar testament quan, a judici del notari, pugui entendre i manifestar l’abast de les seves disposicions. El notari procurarà que l’atorgant desenvolupi el seu propi procés de presa de decisions ajudant-lo en la seva comprensió i raonament i, facilitant, amb els ajustaments necessaris,  que pugui expressar la seva voluntat, desitjos i preferències.

45. Puc exercir el dret a vot i puc ser elegit?

El fet d’haver-se decidit judicialment un suport a la capacitat jurídica no significa que s’hagi privat del dret a sufragi.

Fins fa poc era possible que la sentència recollís prohibició al dret al sufragi actiu i passiu i, cas de voler exercir aquest dret, havíem d’iniciar un procediment judicial a aquest efecte.

Actualment i des de desembre de 2018, arran de la Llei Orgànica 2/2018 que modifica la Llei del Règim electoral general per garantir el dret de sufragi de les persones amb discapacitat, queden sense efecte les limitacions i es reintegra, per ministeri de la Llei, aquest dret a les persones amb discapacitat a qui en un passat se’ls hagués privat.

46. Com afectarà la presència de l’entitat de suport a la vida de la persona, família o entorn immediat?

L’entitat de suport intervé en la presa de decisions en relació amb els aspectes relatius a la persona i els seus béns, en funció de les competències atorgades pel Jutge o per la mateixa persona.

El nou paradigma supported decision making transforma la forma de treballar dels professionals que es troben al voltant de la persona amb discapacitat per permetre que la persona prengi les seves pròpies decisions.

L’entitat de suport ha de ser entesa com una eina de treball comunitari que faciliti a l’entorn i a la persona una entesa en la presa de decisions, orientada a la millora de la qualitat de vida. Es cerca, en definitiva, com preveu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, donar a la persona el suport que precisi per a que pugui exercir, en igualtat de condicions, la seva capacitat jurídica. Alhora, garantir el dret de les persones amb discapacitat a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i vetllar perquè no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària.

Cada vegada més, tot partint del que consta a la decisió judicial, cerquem, a Support-Girona, que les decisions i el pla de treball del suport sigui derivació d’una complicitat i pacte amb la persona acompanyada.

47. Què passa amb els béns de la persona quan mort?

La funció del titular del suport s’extingeix amb la defunció de la persona a qui presta suport. L’última actuació és la de retre comptes finals davant el jutjat (o davant qui hagi previst la persona en el cas de poder preventiu o assistència via notarial), detallant tots els ingressos i despeses del període i la relació de l’actiu i passiu resultant.

A partir d’aquí la Fundació deixa d’actuar i queda el patrimoni a disposició de les persones designades en testament, o dels seus hereus intestats, si no hagués atorgat testament.

48. Hereten el patrimoni de la persona les entitats de suport?

Les entitats de suport administren i gestionen el patrimoni de la persona en vida (si la designació judicial o personal ho preveu) però no disposen de drets sobre aquest patrimoni. Ni en vida ni després de la defunció.

49. Paga la persona protegida pel servei de suport?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Entenem doncs aplicable el criteri dels l’articles 221-3 i 222-13 del Codi civil de Catalunya:

Les persones titulars de les funcions de suport l’exerceixen de manera gratuïta, llevat dels casos en què s’estableixi expressament una remuneració o retribució, aprovada judicialment.

D’una banda el titular del suport té dret, segons el Codi civil de Catalunya, al reemborsament de les despeses i a la indemnització per danys per raó d’aquest exercici a suport del patrimoni de la persona assistida.

D’altra banda, el mateix cos legal preveu que la persona interessada o els titulars de la potestat parental, en l’acte de delació voluntària de la tutela, o l’autoritat judicial, en la resolució d’aprovació de l’inventari (o rendició de comptes anuals), poden fixar una remuneració per al tutor i, si escau, per a l’administrador patrimonial, sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti.

Support-Girona dona sempre preferència a la cobertura de les necessitats bàsiques de la persona abans de fer efectiva una retribució.

50. Com s’administra el patrimoni de la persona acompanyada?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Entenem doncs aplicable l’establert per l’article 222-40 segons el qual (….), han d’actuar amb la diligència d’un bon administrador. Així mateix, especifica que els fruits dels béns administrats pertanyen a la pròpia persona acompanyada a qui correspon també els béns que adquireixi amb la seva activitat.

El patrimoni de la persona es gestiona en funció del que decideixi la resolució judicial (ara també per les atribucions fetes via notarial).

Quan es tracta de mesures voluntàries (assistència sol·licitada per la persona (via judicial o notarial) o poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, ja actiu) dependrà del que ha previst la mateixa persona i dels pactes als quals s’arribi amb la mateixa.

Quan la persona no hagi previst altres vies (en el poder actiu o en l’assistència notarial), el  titular del suport ha de presentar al Jutjat un Inventari de bens a l’inici del suport i rendició anual de comptes, acompanyat d’un informe social, relatant el suport donat. A la finalització del suport, també cal presentar rendició final de comptes.

Aquestes rendicions estan sotmeses a aprovació judicial.

Entenem que un dels principals pactes amb la persona és cobrir les necessitats de la persona procurant obtenir la màxima rendibilitat i si és possible, procurant la cultura de l’estalvi per afrontar possibles futures despeses. Això es fa respectant, tant com sigui possible, la voluntat i preferències de la persona i promocionant l’autogestió de la part destinada a diner de lliure disposició.

La Fundació no és titular dels béns de la persona acompanyada, ni dels seus ingressos, ni és co-titular dels comptes bancaris. Si que constarà com a persona apoderada per tal de poder gestionar el patrimoni, quan s’escaigui.

51. Té la Fundació Support-Girona centres residencials?

No, la Fundació Support-Girona fa ús dels recursos residencials de la xarxa pública o privada, pisos amb suport o l’allotjament privat. Alhora, organitza els suports que calguin i siguin possibles per adaptar-los a les necessitats de cadascú, promovent la vida independent i en la comunitat.

52. Pot el titular del suport ingressar la persona a qui dona suport en el centre que vulgui i quan vulgui?

Mentre no es reformi el Llibre segon el Codi civil de Catalunya i segons indica el Decret llei 19/2021, entenem que s’escau aplicar les regles de la derogada tutela en tot allò que no s’oposin al règim propi de l’assistència, interpretades d’acord amb la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Tot i que, l’article 222-39 del Codi civil de Catalunya el “tutor” pot establir el lloc de residència de la persona, l’internament involuntari en establiment especialitzat (sigui perquè la persona no vol o perquè la seva situació no li permet decidir per si mateixa ) requereix autorització judicial prèvia (Article 212-4 del Codi civil de Catalunya).

No cal autorització judicial prèvia si es produeix una causa d’urgència mèdica que requereixi l’internament sense dilació. S’ha de fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut de la persona o per a la integritat física o psíquica de la pròpia persona o d’altres persones.

El director de l’establiment on es faci l’internament l’ha de comunicar a l’autoritat judicial del lloc on estigui l’establiment en el termini de vint-i-quatre hores i l’Autoritat judicial l’ha de ratificar o deixar sense efecte en el termini de setanta-dues hores des que rep la comunicació.

Aquests articles entren en contradicció amb l’article 14 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat i les directrius sobre el dret a la llibertat  i la seguretat de les persones amb discapacitat. S’inicia l’informe dient “El 2017 el Comitè de Nacions Unides concreta les directrius concretant les obligacions derivades de l’article 14: vist que alguns òrgans regionals veuen la possibilitat d’adoptar nous instruments vinculants que permetrien l’internament involuntari i el tractament forçós de les persones amb discapacitat intel·lectual i psicosocial.”

53. Qui supervisa les entitats de suport?

L’activitat de les entitats de suport està subjecta a supervisió:

  1. La del Departament de Justícia, Direcció de Dret i Entitats jurídiques, pel que fa l’actuació de la Fundació com a entitat (Protectorat de Fundacions).
  2. La del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya qui audita les entitats, en relació al compliment d’uns indicadors de qualitat de la prestació del servei.
  3. La supervisió del Jutjat a qui retem comptes anuals i informe social de totes les persones a qui donem suport en l’administració de béns.
  4. Les persones i/o entitats previstes per la persona en encarregar notarialment el suport (assistència notarial o poder preventiu).

54. Voluntat i preferències/interessos?

El paradigma de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat canvia l’enfocament de l’assistent que ha de pasar de cercar el millor interès de la persona a buscar el respecte dels drets, voluntat i preferències tot i cercar, alhora, que no es donin situacions d’abús, conflicte d’interessos o influència indeguda.

Creiem que això s’aconsegueix amb una actuació molt propera, proactica i persistent. La fita és que la persona prengui les seves pròpies decisions, amb les eines i ajuts necessaris, havent estat informada de totes les possibilitats, en un llenguatge adaptat a les necessitats.

La comunicación accessible (bilateral) i el pacte en són les principals eines.

55. Què és la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides? I el Comitè?

És el primer instrument ampli de Drets Humans del segle XXI. 

Consulteu també l’apartat Drets Humans del web de Suppport-Girona.

Aprovada per les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006, va ser signada per l’Estat espanyol el 30 de març de 2007, ratificada el 23 de desembre de 2007 i publicada al BOE el 21 abril de 2008. Entra en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.

És norma superior a la Nacional i directament aplicable pels Tribunals de Justícia.

Espanya ha signat també el Protocol Facultatiu de la Convenció, el qual va crear el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat, organisme que supervisa l’aplicació de la Convenció.

El Comitè ha fet Comentaris Generals en relació a diferents drets continguts a la Convenció:

1.- Sobre l’Article 12. Dret a la Igualtat davant la Llei.

2.- Sobre l’Article 9. Accessibilitat.

3.- Sobre l’Article 6. Dones amb discapacitat.

4.- Sobre l’article 24. Educació inclusiva.

5.- Sobre l’Article 19. Dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat.

6.- Sobre l’article 5. Igualtat y la no discriminació. Ajustaments raonables

7.- Sobre l’article 4.3 i 33.3. La participació de les persones amb discapacitat a través de les organitzacions que els representen i la cooperació internacional.

També s’han de tenir en compte el decàleg (sobre l’article 13) “principis i directrius per a l’accés a la justícia” d’agost 2020 i les Directrius sobre el dret a la llibertat i seguretat de les persones amb discapacitat de 2017.

El propòsit d’aquesta convenció és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promocionar el respecte de la seva dignitat inherent. Entre les persones amb discapacitat s’hi inclouen les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.

Obliga als Estats a assegurar i promoure el ple exercici de tots els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones amb discapacitat sense cap discriminació per motius de discapacitat:

  1. a) Adoptar totes les mesures legislatives, administratives i d’una altra índole que siguin pertinents per fer efectius els drets reconeguts en aquesta convenció;
  2. b) Prendre totes les mesures pertinents, incloses mesures legislatives, per modificar o derogar lleis, reglaments, costums i pràctiques existents que constitueixin discriminació contra les persones amb discapacitat;
  3. c) Tenir en compte, en totes les polítiques i tots els programes, la protecció i promoció dels drets humans de les persones amb discapacitat;
  4. d) Abstenir-se d’actes o pràctiques que siguin incompatibles amb aquesta convenció i vetllar perquè les autoritats i institucions públiques actuïn conforme al que s’hi disposa;
  5. e) Prendre totes les mesures pertinents perquè cap persona, organització o empresa privada discrimini per motius de discapacitat;
  6. f) Emprendre o promoure la investigació i el desenvolupament de béns, serveis, equips i instal·lacions de disseny universal, conformement a la definició de l’article 2 d’aquesta convenció, que requereixin menys adaptació i menys cost per satisfer les necessitats específiques de les persones amb discapacitat, fomentar-ne la disponibilitat i l’ús, i promoure el disseny universal en l’elaboració de normes i directrius;
  7. g) Emprendre o promoure la investigació i el desenvolupament, i fomentar la disponibilitat i l’ús de noves tecnologies, incloses les tecnologies de la informació i les comunicacions, les ajudes per a la mobilitat, els dispositius tècnics i les tecnologies de suport adequats per a les persones amb discapacitat, i donar prioritat a les que tenen un preu assequible;
  8. h) Proporcionar informació que sigui accessible a les persones amb discapacitat sobre ajudes a la mobilitat, dispositius tècnics i tecnologies de suport, incloses noves tecnologies, així com altres formes d’assistència i serveis i instal·lacions de suport;
  9. i) Promoure la formació dels professionals i el personal que treballen amb persones amb discapacitat respecte dels drets reconeguts en aquesta convenció, a fi de prestar millor l’assistència i els serveis garantits per aquests drets.

Pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, els estats part es comprometen a adoptar mesures fins al màxim dels seus recursos

56. Quins són els principis de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides?

  • El respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones;
  • La no-discriminació;
  • La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat;
  • El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes;
  • La igualtat d’oportunitats;
  • L’accessibilitat;
  • La igualtat entre l’home i la dona;
  • El respecte a l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i al seu dret a preservar la seva identitat.

L’element nuclear de la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat és el seu article 12 que tracta de la igualtat jurídica davant la llei, el dret a la protecció i al suport.Diu que totes les persones amb tots tipus de discapacitat han de poder gaudir de tots els drets humans i llibertats fonamentals. Aclareix i precisa com s’apliquen a les persones amb discapacitat totes les categories de drets i s’indiquen les esferes en què cal introduir adaptacions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir en forma efectiva els seus drets i les esferes en què s’han vulnerat aquests drets i en què s’ha de reforçar la protecció dels drets.

57. Quins drets defensa la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides? La Convenció, article per article.

Art. 5.- Igualtat i no discriminació. Ajustaments raonables. Comentari general 6.

Art. 6.- Dones + Art. 7.- Nens i nenes. + Comentari 3 del Comitè.

Art 8.- Presa de consciència.

Art 9.- Accessibilitat + Comentari 2 del Comitè.

Art 10.- Dret a la vida.

Art 11.- Situació de risc i emergències humanitàries.

Art 12.- Igualtat davant la llei: capacitat jurídica en igualtat de condicions en tots els aspectes de la vida;  dret al suport per exercir la capacitat jurídica, i igualtat de drets civils (propietat, herència, assumptes econòmics…). Comentari General 1.

Art 13.- Accés a la Justícia: igualtat, ajustos del procediment… capacitació dels qui treballen a l’administració de justícia. I el document “principis i directrius per a l’accés a la justícia” d’agost 2020.

Art 14.- Llibertat i seguretat de la persona: dret a no ser privats de la llibertat arbitràriament i mai justificant-ho en la discapacitat. Directrius sobre el dret a la llibertat i seguretat de les persones amb discapacitat de 2017.

Art 15.- Protecció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants (tractaments involuntaris, experiments…).

Art 16.- Protecció contra l’explotació, la violència o l’abús.

Art 17.- Protecció de la integritat personal (física i mental).

Art 18.- Llibertat de desplaçament i nacionalitat.

Art 19.- Dret a viure de forma independent i a ser inclòs a la comunitat:  dret a viure a la comunitat; Comentari General 5.

Art 20.- Mobilitat personal.

Art 21.- Llibertat d’expressió, d’opinió i d’accés a la informació (informació accessible; llenguatge de signes i Braille; mitjans de comunicació…).

Art 22.- Privacitat.

Art 23.-  Llar i de la família.

Art 24.- Educació: sistema d’educació inclusiu. Comentari General 4.

Art 25.- Salut.

Art 26.- Habilitació i rehabilitació.

Art 27.- Treball i ocupació oberts, inclusius i accessibles.

Art 28.- Nivell de vida adequat i protecció social.

Art 29.-  Participació en vida política i pública.

Art 30.- Participació en vida cultural, activitats recreatives, l’esplai i l’esport.

58. Què diuen l’Article 12 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides i el Comentari General núm. 1 del Comitè sobre el dret a la personalitat jurídica?

És l’element nuclear de la Convenció. Igual reconeixement com a persona davant la Llei.

  • Dret a tot arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
  • Capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida.
  • Proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
  • Impedir els abusos + salvaguardes han d’assegurar el respecte dels drets, la voluntat i les preferències de la persona, que no hi hagi conflicte d’interessos ni influència indeguda, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona, que s’apliquin en el termini més curt possible i que estiguin subjectes a exàmens periòdics fets per una autoritat o un òrgan judicial competent, independent i imparcial. Les salvaguardes han de ser proporcionals al grau en què aquestes mesures afectin els drets i els interessos de les persones.
  • Mesures que siguin pertinents i efectives per garantir el dret de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i tenir accés en igualtat de condicions a préstecs bancaris, hipoteques i altres modalitats de crèdit financer, i han de vetllar perquè les persones amb discapacitat no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària.

El comitè concreta, en Comentari 1:

  • Dret al reconeixement a la Capacitat jurídica en igualtat de condicions de les demés persones.
  • Els dèficits en la capacitat mental no s’han d’utilitzar mai com a justificació per negar la capacitat jurídica.
  • No permet negar la capacitat jurídica. Exigeix que es proporcioni suport pel seu exercici; respectant els drets, la voluntat i les preferències de les persones, mai ha de consistir en decidir per elles.
  • Sempre, fins i tot en situació de crisi, caldrà respectar l’autonomia individual i la capacitat d’adoptar decisions.
  • Algunes persones poden no desitjar exercir el seu dret a rebre suports.
  • Quan no es pugui determinar voluntat, allà on fins ara s’ha utilitzat el concepte “interès superior”, cal utilitzar “ millor interpretació de la voluntat i les preferències”.
  • Obligació de substituir els règims basats en la adopció de decisions per substitució, per altres que es basin en el suport a l’adopció de decisions.

59. Què diuen l’Article 14 de la Convenció Internacional dels Drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides i les directrius sobre el dret a la llibertat i la seguretat de les persones amb discapacitat?

Els estats part asseguraran que les persones amb discapacitat, en Igualtat de condicions amb les altres:

a) Gaudeixin del dret a la llibertat i seguretat de la persona;

b) No es vegin privades de la seva llibertat il·legalment o arbitràriament i que qualsevol privació de llibertat sigui de conformitat amb la llei, i que l’existència d’una discapacitat no justifiqui en cap cas una privació de la llibertat.

Els estats part han d’assegurar que les persones amb discapacitat que es vegin privades de la seva llibertat pel que fa a un procés tinguin, en igualtat de condicions amb les altres, dret a garanties de conformitat amb el dret internacional dels drets humans i a ser tractades de conformitat amb els objectius i principis de la present Convenció, inclosa la realització d’ ajustos raonables.

És una norma contra la discriminació, qualsevol regulació de l’internament s’haurà de basar en circumstàncies, no en la condició de la persona.

El 2017 es publiquen les  directrius sobre el dret a la llibertat i la seguretat de les persones amb discapacitat

60. Què diu l’Article 19 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides i el Comentari General nº 5 del Comitè sobre el dret viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat?

Els estats part en aquesta convenció reconeixen el dret en igualtat de condicions de totes les persones amb discapacitat a viure a la comunitat, amb opcions iguals a les de les altres, i han d’adoptar mesures efectives i pertinents per facilitar el ple gaudi d’aquest dret a les persones amb discapacitat i la seva plena inclusió i participació a la comunitat, i han d’assegurar especialment que:

  1. a) Les persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegin obligades a viure conformement a un sistema de vida específic.
  2. b) Les persones amb discapacitat tinguin accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat, inclosa l’assistència personal que sigui necessària per facilitar la seva existència i la seva inclusió a la comunitat, i per evitar-ne l’aïllament o la separació.
  3. c) Les instal·lacions i els serveis comunitaris per a la població en general estiguin a disposició, en igualtat de condicions, a les persones amb discapacitat i tinguin en compte les seves necessitats.

El comentari núm.5 del Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat dona instruccions als diferents Estats sobre com interpretar i aplicar aquest dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat.

Vida independent: que les persones amb discapacitat puguin exercir el control sobre les seves vides i prendre totes les decisions que afecten les seves vides. Això inclou, però no es limita a: lloc de residència, la rutina diària, les relacions personals, la roba, la nutrició, la higiene i la cura de la salut, el tema religiós, cultural i sexual i els drets reproductius.

La vida en comunitat: el dret a ser inclòs en la comunitat es relaciona amb el principi de la inclusió i la participació plena i efectiva en la societat, consagrat en l’article 3 (c) de la Convenció.

Significa tenir accés a tots els serveis oferts per la comunitat per als seus membres i per als serveis especialitzats que s’ofereixen a les persones amb discapacitat perquè puguin ser incloses plenament i participar en la vida social.

Aquests serveis es poden relacionar amb l’habitatge, la cura personal, transport, centres comercials, sales de cinema i totes les altres instal·lacions i serveis que s’ofereixen al públic.

El dret a ser inclòs en la comunitat també significa tenir accés a totes les mesures i esdeveniments de la vida política i cultural de la comunitat. Aquestes poden ser les eleccions, així com les reunions públiques dels governs locals, esdeveniments esportius, així com festivals de teatre.

Tot i que la comunitat principalment es pot entendre com la ubicació geogràfica o física, que no ha de ser limitada a aquest enteniment. Comunitat s’ha d’entendre com tots els llocs d’interacció social i les relacions comunicatives. Per tant, la persona amb discapacitat ha de tenir dret a ser independent en la comunitat, a tot arreu i per a tot tipus d’activitats.

61. Què diu l’Article 13 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, en relació amb l’accés a la justícia?

Els estats part han d’assegurar que les persones amb discapacitat tinguin accés a la justícia en igualtat de condicions amb les altres, fins i tot mitjançant ajustament de procediment i adequats a l’edat, per facilitar l’acompliment de les funcions efectives d’aquestes persones com a  participants directes i indirectes, inclosa la declaració com a testimonis, en tots els procediments judicials, amb inclusió de l’etapa d’investigació i altres etapes preliminars.

A fi d’assegurar que les persones amb discapacitat tinguin accés efectiu a la justícia, els estats part han de promoure la capacitació adequada dels qui treballen a l’Administració de justícia, inclòs el personal policial i penitenciari.

En aquest mateix sentit diu l’article 18 de la Llei de jurisdicció voluntària segons la qual es garantirà, a través dels mitjans i suports necessaris, la intervenció de les persones amb discapacitat en termes que els siguin accessibles i comprensibles.

El jutge o el secretari judicial podran acordar que l’audiència del menor o persona amb capacitat modificada judicialment es practiqui en acte separat, sense interferències d’altres persones, podent assistir al Ministeri Fiscal. En tot cas, es garantirà que es puguin escoltar en condicions idònies, en termes que siguin accessibles, comprensibles i adaptades a la seva edat, maduresa i circumstàncies, sol·licitant l’assistència d’especialistes quan sigui necessari.

Existeix un decàleg de Nacions Unides de principis i directrius per a l’accés a la justícia

62. Què diu l’Article 27 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, en relació amb el dret al treball i ocupació oberts, inclusius i accessibles?

Els Estats membres reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres. Això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement elegit o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat. Els estats part han de salvaguardar i de promoure l’exercici del dret al treball, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupació, adoptant mesures pertinents, inclosa la promulgació de legislació, entre elles:

  1. Prohibir la discriminació per motius de discapacitat pel que fa a totes les qüestions relatives a qualsevol forma d’ocupació, incloses les condicions de selecció, contractació i ocupació, la continuïtat en el ocupació, la promoció professional i unes condicions de treball segures i saludables.
  2. Protegir els drets de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a condicions de treball justes i favorables, i en particular a igualtat d’oportunitats i de remuneració per treball d’igual valor, a condicions de treball segures i saludables, inclosa la protecció contra l’assetjament i a la reparació per greuges patits.
  3. Assegurar que les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets laborals i sindicals, en igualtat de condicions amb les altres.
  4. Permetre que les persones amb discapacitat tinguin accés efectiu a programes generals d’orientació tècnica i vocacional, serveis de col·locació i formació professional i contínua.
  5. Animar les oportunitats d’ocupació i la promoció professional de les persones amb discapacitat en eI mercat laboral, i donar-los suport per a la recerca, obtenció, manteniment de l’ocupació i retorn al mateix.
  6. Promoure oportunitats empresarials, d’ocupació per compte propi, de constitució de cooperatives i d’inici d’empreses pròpies.
  7. Emprar a persones amb discapacitat en el sector públic.
  8. Promoure l’ocupació de persones amb discapacitat en el sector privat mitjançant polítiques i mesures pertinents, que poden incloure programes d’acció afirmativa, incentius i altres mesures.
  9. Vetllar perquè es realitzin ajustaments raonables per les persones amb discapacitat en el lloc de treball.
  10. Promoure l’adquisició per les persones amb discapacitat d’experiència laboral en el mercat de treball obert.
  11. Promoure programes de rehabilitació vocacional i professional, manteniment de l’ocupació i reincorporació a la feina dirigits a persones amb discapacitat.

Els estats part han d’assegurar que les persones amb discapacitat no siguin sotmeses a esclavitud o servitud i que estiguin protegides, en igualtat de condicions amb les altres, contra el treball forçós o obligatori.

Hi ha un grup de situacions, sovint relacionades amb persones grans, en les quals hem d’avançar diner per pagar les quotes de centres residencials mentre no arriben els ajuts públics.

Un altre grup, cada vegada més nombrós, respon al perfil de persones joves, amb discapacitat psicosocial, intel·lectual lleugera o límit, que no tenen perfil per accedir a places públiques en centres (llars-residència, pisos amb suport), o bé aquestes no existeixen, i tenen uns ingressos mínims (Pensions No Contributives, Prestacions Familiars de l’INSS, orfeneses, invalideses, etc.) que no els permeten fer front a l’allotjament (en centres privats, però també en pensions, pisos de lloguer compartits, etc.), la manutenció, els tractaments o el transport, entre d’altres.

63. Quins materials existeixen per formar els professionals en el suport a la presa de decisions o Supported Decision Making?

Support-Girona posa a disposició dels professionals els manuals de formació I-DECIDE de suport a la presa de decisions (projecte Erasmus+ iDecide liderat per Support-Girona). Clicant a la imatge podeu accedir a la pàgina web del projecte i dels manuals en diferents idiomes.

 

 

 

 

64. On puc trobar informacio útil per a professionals per avaluar les necessitats de les persones amb discapacitat en l’àmbit de l’habitatge?

Les tendències de polítiques actuals (per exemple, desinstitucionalització, serveis basats en la comunitat, serveis centrats en la persona i atenció i suport individual a domicili) han generat un augment de la demanda d’habitatge social. Aquest escenari requereix augmentar la formació i maneig dels professionals del sector de l’habitatge social i dels professionals que exerceixen serveis de suport a la comunitat, atès que s’enfronten a escenaris més diversos i donen suport a persones amb necessitats més complexes en comparació amb els models d’atenció i assistència institucional.

TOPHOUSE, projecte Erasmus+,en què Support-Girona ha participat, aborda aquest repte amb el desenvolupament de formació especialitzada adreçada a professionals per proporcionar-los les eines necessàries per millorar la seva praxi i les seves competències.

Clicant a la imatge podeu accedir a la pàgina web del projecte i dels manuals en diferents idiomes.

 

 

 

 

 

65. Es pot millorar el sistema dels models de finançament per ajudar les persones amb Discapacitat?

Support-Girona creu fermament que sí. Per això formem part del projecte UNIC (Towards User-centred funding models for long term Care), finançat pel Programa de la Unió Europea per a l’Ocupació i la Innovació Social “EaSI (2014-2020)”.

UNIC té com a objectiu desenvolupar, provar i validar eines innovadores que facilitin la implementació de models de finançament innovadors basats en el concepte de Pressupostos Personals. Aquestes eines es desenvoluparan conjuntament a una sèrie d’informes i recomanacions polítiques que es complementaran amb activitats de formació que augmentin les habilitats professionals. En conjunt, el projecte UNIC oferirà eines a les autoritats públiques per abordar una reforma integral del sistemes de suport i atenció de llarga durada consolidant sistemes i models de finançament centrats en l’usuari. Les eines desenvolupades transversalment durant el projecte UNIC es provaran durant 12 mesos a Bèlgica per l’entitat VAPH (‘Flemish Agency for Persons with a Disability’; Agència Flamenca per a les Persones amb Discapacitat) i seran ajustades i transferides als contextos dels següents països: Àustria, Catalunya (Espanya), Finlàndia i República Txeca.

66. Eines interactives per a la capacitació dels professionals de l’àmbit de la discapacitat a l’hora d’oferir un servei de suport a la presa de decisions?

Support-Girona forma part del projecte europeu “DECIDER, Erasmus+ (Enhancing life experiences for adults with special learning needs, trainers and parents through supported decision-making). Aquest projecte té com a objectiu desenvolupar recursos informàtics i digitals que emprin les noves tecnologies per augmentar la formació i la capacitació dels professionals de l’àmbit de la discapacitat a l’hora d’oferir un servei de suport a la presa de decisions.

DECIDER s’inspira en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides i específicament en el seu article 12, que fa referència a l’igual reconeixement com a persona davant la llei de totes les persones i al reconeixement de que les persones amb discapacitat disposin d’un suport per a la presa de decisions que respecti la seva voluntat, desitjos i preferències i que maximitzi la seva autonomia i la seva qualitat de vida.

El projecte neix amb l’ambició d’apropar-se a l’enfocament de Drets Humans que planteja la Convenció reconeixent que cap país arreu del món ha assolit implementar els estàndards que marca aquest tractat en matèria de capacitat jurídica. Implementar estructuralment un model de suport a la presa de decisions implica superar múltiples barreres socials, organitzacionals i professionals, incloent la manca de coneixement, mecanismes i recursos que possibilitin aquest canvi de paradigma al mateix temps que s’inclogui a les persones amb discapacitat en el disseny d’aquests serveis.

67. Què fa Support-Girona en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible?

Support-Girona es compromet amb la millora del món mitjançant una planificació d’objectius de desenvolupament sostenible encarada a #NoDeixarNingúEnrereUniversalitat, interconnexió, inclusió i cooperació s’esdevenen peces clau per transformar el món, des de l’exercici del suport a les persones que acompanyem.

Conscients de la importància de contribuir a la millora del món en la línia dels objectius fixats per Nacions Unides en l’Agenda 2030 i l’Informe del Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya, ens comprometem a una gestió més sostenible de l’entitat i també a una altra mirada en l’acompliment de les finalitats fundacionals. Per això volem contribuir als 17 objectius de Nacions Unides atribuint protagonisme als 10 objectius encarats  a conservar i millorar la qualitat de vida de les persones que acompanyem mitjançant un tipus de suport més inclusiu i adaptat a les necessitats i a la voluntat de la persona.

Partim de la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) ratificada per part de l’Estat Espanyol el 2008, tot cercant promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals així com promocionar el respecte a la dignitat inherent. La planficació té en compte dades de l’informe de Nacions Unides sobre la Discapacitat i Desenvolupament 2018 així com les extretes de l’activitat de l’entitat.

69. Com fer donatius a Support-Girona per a que pugui avançar més i millor en l’assegurament dels drets humans de les persones amb discapacitat?

La principal font de finançament de Support-Girona són els ajuts públics de la Generalitat de Catalunya per finançar el servei de suport. Amb aquests ajuts es pot cobrir bona part de l’estructura i del personal de la Fundació. Malauradament aquests fons no cobreixen el servei de suport i orientació a familiars i professionals ni el servei de Previsió de suport futur i, sobretot, la cobertura de les necessitats econòmiques d’aquells supòsits en els quals les persones tenen uns ingressos inferiors a les depeses per atendre les seves necessitats bàsiques. Donem suport a moltes persones que, malauradament, tenen uns ingressos deficitaris.

El donant és garant de deducció en la seva declaració de l’IRPF (coeficient fixat per Hisenda per donatius a fundacions i entitats declarades d’utilitat pública).

Pots realitzar donacions de les següents formes:

  • Amb Bizum número 02782
  • Per xec bancaria entregar personalment a la Fundació
  • Per transferència bancàriaal compte ES60 2100 0002 5302 0177 2223

Per domiciliació bancària. Descàrrega d’imprès 

Què farà la Fundació Support amb les donacions?

Moltes de les persones a qui donem suport necessiten que la Fundació subvencioni la cobertura de les seves necessitats més bàsiques. Per fer-ho agraïm el que rebem de donants privats.

Les situacions en les quals cal subvencionar l’atenció i cobertura de necessitats són molt diverses.

Hi ha un grup de situacions, sovint relacionades amb persones grans, en les quals hem d’avançar diner per pagar les quotes de centres residencials mentre no arriben els ajuts públics.

Un altre grup, cada vegada més nombrós, respon al perfil de persones joves, amb discapacitat psicosocial, intel·lectual lleugera o límit, que no tenen perfil per accedir a places públiques en centres (llars-residència, pisos tutelats, pisos amb suport), o bé aquestes no existeixen, i tenen uns ingressos mínims (Pensions No Contributives, Prestacions Familiars de l’INSS, orfeneses, invalideses, etc.) que no els permeten fer front a l’allotjament (en centres privats, però també en pensions, pisos de lloguer compartits, etc.), la manutenció, els tractaments o el transport, entre d’altres.

70. Garantir la capacitat jurídica de tothom?

Per poder seguir avançant en aquest nou model, caldria un reconeixement de la capacitat jurídica en tots els àmbits de la vida de la persona i mecanismes que garanteixin els seus drets. Un d’aquests mecanismes pot ser la diversificació dels suports. En el model social de drets humans tots som entorn i no es pot ser entorn neutre. O som facilitadors dels drets o som barrera.

71. Quina és l'estratègia europea sobre els drets de les persones amb discapacitat?

La Comissió Europea va adoptar l’estratègia sobre els drets de les Persones amb Discapacitat 2021-2030 que va aplanar el camí per a una Europa sense barreres en què les persones amb discapacitat puguin exercir tots els seus drets i participar plenament en la societat i l’economia. Malgrat els avenços realitzats en l’última dècada, les persones amb discapacitat encara és troben amb obstacles considerables i corren major RISC de pobresa i exclusió social.

L’objectiu d’aquests estratègia és avancar cap a una situació en la qual, amb independència del seu sexe, origen racial o ètnic, religió o creences, edat i orientació sexual, totes les persones amb discapacitat a Europa puguin fer valer els seus drets humans, gaudeixin d’igualtat d’oportunitats i de participació en la societat i puguin decidir on, com i amb qui viuen puguin circular lliurement en la Unió, independentment de les seves necessitats d’ajuda i no pateixin discriminació.