Preguntes freqüents

La Fundació ofereix assessorament jurídic i social a persones o professionals interessats en conèixer de prop sobre el suport jurídic i social, en diferents àmbits d’actuació.

Pel Servei d’Assessorament, que té un cost elevat ja que s’hi destinen tres professionals, la Fundació no rep finançament públic (no està finançat per l’Administració), però tampoc estableix cap tarifa en considerar que aquesta podria suposar una barrera d’accés en situacions socials delicades. Ara bé, sí que accepta i agraeix la col·laboració mitjançant donatius per contribuir a finançar-ne els costos.

La Convenció de Nacions unides del drets de les persones amb discapacitat (CDPD) fa una definició social del concepte de discapacitat molt àmplia (gens explícita), que depèn del context i de les condicions socioeconòmiques i polítiques. Es reconeix que “la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres i actituds de l’entorn que eviten la seva participació plena i efectiva en la societat en peu d’igualtat amb la resta de persones”, recollint el concepte social que Nacions Unides (OMS) promou des dels anys 80’.

Aquest concepte “social” es concreta en l’article 1 de la CDPD (Convenció de NNUU sobre els drets de les persones amb discapacitat):

“Les persones amb discapacitat inclouen les que tinguin deficiències físiques de llarga durada, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini, que en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les demés.”

No, no és el mateix i una no suposa l’altra.

La “incapacitat laboral” que pot ser temporal (baixa laboral) o permanent i parcial, total, absoluta o gran invalidesa es refereix a la capacitat d’una persona en l’àmbit laboral. La permanent és la situació del treballador que  d’haver estat sotmès al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de disminuir o anul·lar definitivament la seva capacitat laboral.

El grau de discapacitat, reconegut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (abans per l’ICASS) acredita legalment el grau de discapacitat de la persona (%) i facilita l’accés a diversos drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat.

El suport mitjançant les institucions  descrites al Codi Civil de Catalunya (potestat parental  rehabilitada o prorrogada, tutela, curatela, defensa judicial, guarda de fet, assistència, poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat) es refereix a l’establiment d’un suport jurídic per tal que la persona amb discapacitat pugui rebre suport i exercir la seva capacitat jurídica amb igualtat amb les restants persones.

La “incapacitació” és un terme que hem de deixar enrere per obsolet, paternalista i distant de l’esperit i la lletra de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat de 13 de desembre de 2006, ratificat per Espanya el 3 de desembre  de 2007. Entra en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.

Els Estats signants de la Convenció han d’adaptar les seves lleis i fer evolucionar el concepte “incapacitació” (que pot comportar una “intromisió en la presa de decisions”), a un model més en línia amb el respecte als Drets Humans, fonamentant-se en el “suport a la presa de decisions”. A l’Estat espanyol la reforma legal en aquesta matèria s’està coent, en compliment de dues lleis (una del 2009 i un altra del 2011) que requerien al Govern per tal de redactar-ne el projecte. L’abril i el setembre de 2018 aflora un Projecte de Llei per la que es vol reformar la legislació civil i processal en materia de discapacitat.

Mentrestant, la Fundació procura complir amb els suports judicials i els mandats legals vigents respectant, tant com sigui possible, els drets i deures continguts en la Convenció. Autonomia de la voluntat i plena inclusió de la persona amb discapacitat en la comunitat són la base de la nostra actuació.

El que abans anomenàvem “procediment d’incapacitació” o “procediment de determinació de la capacitat” ara s’anomena  “procediment de determinació de suport” perquè posa l’èmfasi en el suport que la persona requereix per tal d’exercir els seus drets amb igualtat a altres persones.

Actualment encara, la Llei d’enjudiciament Civil estableix les passes a seguir, des de la Demanda Judicial (qui pot iniciar-la i per quines vies) fins la Sentència que determinarà les necessitats de suport i designarà la persona a qui s’encarregarà aquest suport, atorgant-li les facultats que consideri, modulant l’abast de la mesura a les condicions especifíques de cada persona, i fixant l’abast, l’extensió i limitacions en la seva actuació.

En aquest procediment cal la participació de la pròpia persona presumptament necessitada de suport, qui té la possibilitat de comparèixer en el procediment, amb advocat i procurador i ha de ser escoltada pel Jutge (exploració judicial). Tanmateix es practicarà necessàriament un reconeixement forense.

El  Jutge haurà d’escoltar també els parents propers de la persona.

La primera opció del jutge, si cal designar un titular del suport, és un familiar, però si no n’hi ha, aquest no pot o el jutge considera que no està en condicions d’exercir el suport d’acord amb les necessitats de la persona, pot optar per entitats tutelars.

Amb intervenció del Jutge i en  procediment de jurisdicció voluntària (procediment més senzill i curt), una persona pot sol·licitar del Jutjat el nomenament d’un assistent, en els termes previstos a l’article 226 del Codi Civil de Catalunya. Veure apartat “Què és l’Assistència?”

Veure vídeo sobre l’Assistència

El Codi Civil de Catalunya estableix, a l’article 222-10 i 11, un ordre  de la delació:

1. En el cas a què fa referència l’apartat 1, l’autoritat judicial prefereix per a la tutela:a) El cònjuge o el convivent en parella estable de la persona incapacitada, si hi ha convivència.
   b) Els descendents majors d’edat de la persona incapacitada.
   c) Els ascendents del menor o incapacitat, llevat que es prorrogui o rehabiliti la potestat parental.
   d) En cas de mort del progenitor del menor o incapacitat, el cònjuge o el convivent en parella estable d’aquell, si conviu amb la persona que s’ha de posar en tutela.
   e) Els germans del menor o incapacitat.
2. La designació correspon a l’autoritat judicial si no hi ha cap persona designada per un acte de delació voluntària, si no escau el seu nomenament o si s’excusa o cessa per qualsevol causa.
3. No obstant el que estableix l’apartat 2, si ho estima més convenient per als interessos de la persona menor o incapacitada, l’autoritat judicial, per mitjà d’una resolució motivada, pot alterar l’ordre establert o elegir la persona que ha actuat com a assistent o com a guardadora de fet, les que es presentin voluntàriament per a assumir els suports indicats o una altra persona.
4. Si hi ha diverses persones que volen assumir la tutela, l’autoritat judicial les pot remetre a una sessió informativa sobre mediació familiar, amb la finalitat que assoleixin un acord.
5. Si no hi ha persones de l’entorn familiar o comunitari que vulguin assumir la tutela, l’autoritat judicial ha de designar persones jurídiques, públiques o privades, sense ànim de lucre, que la puguin assumir satisfactòriament.

Sí. Es poden al·legar com a excuses per a no exercir suports tutelars l’edat, la malaltia, la manca de relació amb la persona que s’ha de posar en tutela, les derivades de les característiques de l’ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci l’exercici de la tutela especialment feixuc o que el pugui afectar.

Les persones jurídiques es poden excusar d’exercir suports tutelars si no tenen els mitjans humans i materials suficients per a exercir-los adequadament o si les condicions de la persona que s’ha de posar en tutela no s’adeqüen a les finalitats per a les quals han estat creades les dites persones jurídiques.

L’excusa es presenta al Jutjat, qui decidirà i haurà de nomenar un altre titular del suport.

En tot cas, haurà de ser escoltada la persona sobre la seva preferència.

• Nom, cognoms i domicili de la persona  que requereix suport, acompanyat si és possible de la fotocòpia del DNI de la persona a protegir.
• Nom, direcció i telèfon dels familiars més propers de la persona que requereix suport. Si es disposa cal indicar també el DNI (si és possible fotocòpia). Si es disposa, fotocòpia del llibre de família.
• Nom i direcció de la persona física o jurídica que estaria disposada a acceptar el suport de defensor judicial i d’assumir la institució de protecció.
• Certificació de naixement de la persona a protegir.
• Informes mèdics. Cal que deixin clara quina és la “causa” de la necessitat de suport (malaltia i/o deficiència física o psíquica de caràcter persistent que impedeix o dificulta entendre o decidir), si és possible, especificant en quin grau afecta la capacitat d’autogovern. És preferible que l’informe sigui emès per facultatiu de la xarxa pública de salut (preferentment salut mental) i que es posicioni “clarament” sobre la conveniència o necessitat de suport jurídic.
• Certificat de Discapacitat de l’ICASS (si ha estat valorat per aquest organisme).
• Certificat de la Llei de la Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (si està tramitat).
• Relació de bens i d’ingressos que es coneguin de la persona que requereix suport. Indicar pensions i comptes corrents (si és possible amb extracte). Convé relacionar si hi ha alguna causa que, des del punt de vista econòmic/jurídic, pugui precisar intervenció immediata (acceptació d’herències, vendes, hipoteques, pagaments, desnonaments, causes penals…).
• Informe social, elaborat preferentment pels serveis socials d’atenció primària (en defecte d’aquests, elaborat pel col·legiat d’un centre o establiment social) en el qual es pugui indicar la situació de la persona que requereix suport, fent especial incidència a les relacions familiars existents (amb valoració de les mateixes respecte el benestar de la persona a protegir); les capacitats o habilitats personals i socials que la persona manté; la cobertura de necessitats bàsiques i les situacions on la causa de modificació de la capacitat  el posi en situació de risc.
• Caldrà indicar si la persona que requereix suport pot desplaçar-se per si mateix o acompanyat d’altres persones (indicar qui pot fer l’acompanyament), per tal de practicar les proves que exigeix el procediment de determinació dels suports –reconeixement forense i exploració judicial- , o si això pot representar un greu inconvenient. Si no pot, fer constar on s’haurien de practicar proves (CAP, centre social, residència, domicili…).

Sí. És la delació feta per un mateix

1. Tota persona amb plena capacitat d’obrar pot nomenar o excloure, en escriptura pública, una o més persones perquè exerceixin els suports tutelars. També pot fer disposicions respecte al funcionament i el contingut del règim de protecció que pugui ésser adequat, especialment pel que fa a la cura de la seva persona.
2. L’atorgament d’un acte de delació tutelar posterior revoca l’anterior en tot allò que el modifiqui o hi resulti incompatible.
3. Són ineficaces les delacions fetes per un mateix atorgades des que s’insta el procés sobre la seva capacitat o el ministeri fiscal n’inicia les diligències preparatòries.
5. Tanmateix, per evitar el procediment de determinació de la capacitat, la persona pot atorgar, en l’actualitat, un Poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, pel cas que en un futur necessités de suport. Aquest poder es mantindrà encara que sobrevingui la “incapacitat”. Veure apartat Com puc prevenir el meu futur…? (FAQ núm. 23)

No sempre. Només els titulars de la potestat parental poden fer-ho. És la tutela deferida pels titulars de la potestat parental.

Els titulars de la potestat parental poden ordenar la tutela de llurs fills menors no emancipats i, si en tenen la potestat prorrogada o rehabilitada, la dels fills emancipats o majors d’edat amb capacitat modificada.

La delació de la tutela es pot fer mitjançant una escriptura pública, un testament o un codicil, i de manera individual o conjunta.

Això no significa que la resta de parents no puguin proposar al Jutge en aquest sentit.

Tenir capacitat d’obrar plena i no incórrer en cap de les causes d’ineptitud següents:

a) Estar privades o suspeses de l’exercici de la potestat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.

b) Haver estat remogudes d’una tutela per una causa que els fos imputable.

c) Estar complint una pena privativa de llibertat.

d) Estar en situació declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat que la tutela no inclogui l’administració dels béns.

e) Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exercirien la tutela d’una manera correcta.

f) Observar una conducta que pugui perjudicar la formació del menor o la cura de l’incapacitat.

g) Estar en situació d’impossibilitat de fet per a exercir el suport.

h) Tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o conflictes d’interessos.

i) No tenir mitjans de vida coneguts.

Sí, en determinades situacions. Són causes de remoció:

1. El tutor i, si escau, l’administrador patrimonial han d’ésser remoguts del suport si els sobrevé una causa d’ineptitud, si incompleixen els deures inherents al suport o si actuen amb negligència en l’exercici d’aquest. El tutor també pot ésser remogut del suport si es produeixen problemes de convivència greus i continuats amb el tutelat.
2. L’autoritat judicial pot ordenar la remoció del tutor o de l’administrador d’ofici o a sol·licitud del ministeri fiscal, del tutelat, del tutor o de l’administrador, aquests darrers, l’un amb relació a l’altre, o de les persones obligades a demanar la constitució de la tutela.
3. Abans de resoldre sobre la remoció del tutor o l’administrador, l’autoritat judicial ha d’escoltar la persona afectada, les que poden instar la remoció i el tutelat, si té prou coneixement i, en tot cas, si té més de dotze anys i es tracta de tutela de menor.

Llavors el Jutge haurà de nomenar nou titular del suport.

En el procediment de determinació dels suports, el Jutge pot decidir no nomenar tutor o curador sinó prorrogar o rehabilitar la potestat parental.

En aquest sentit, els pares o titulars de la potestat parental, poden seguir exercint de pares, tal com ho feien quan el fill/a era menor d’edat, o amb algunes facultats (la pròrroga o rehabilitació pot ser total o parcial, depenent de les necessitats de suport i de les facultats atorgades pel Jutge). L’obligació de rendició de comptes anuals no consta en l’articulat però podria constar en la sentència judicial.

El Jutge, però, pot nomenar tutor o curador i no prorrogar o rehabilitar la potestat parental si la pròpia persona ha designat un tutor o curador o si s’ha de constituir tutela o curatela a favor del cònjuge, de la persona amb qui conviu en parella estable o dels descendents majors d’edat.

També pot ser que, tenint en compte l’edat i la situació personal i social dels progenitors, el grau de deficiència del fill i les seves relacions personals, el Jutge no acordi la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordeni la constitució de la tutela o de la curatela.

Així ho preveu l’article 236-33 i següents del Codi Civil de Catalunya.

El tutor és el representant legal de la persona en allò que digui la Sentència de determinació del suport, llevat dels actes relatius a drets de la personalitat i els que la persona pugui dur a terme, d’acord a la seva capacitat natural.

No és cert que la tutela sigui una modificació total de la capacitat ja que aquesta pot ser parcial.

Tampoc és representant legal el tutor quan existeix conflicte d’interessos entre la persona i el titular del suport.

Hem de tenir en compte que certs béns poden ser objecte d’una administració especial i no té perquè coincidir amb la persona designada com a titular del suport, com ara quan es tracti de béns adquirits per donació o a títol hereditari, quan donant o causant així ho ha ordenat (article 222-41 i 42 del Codi civil de Catalunya).

D’altra banda, algunes actuacions d’administració de béns requereixen l’aprovació judicial, tal com l’alienació de béns, el donar o prendre diner a préstec o crèdit (llevat que sigui per a l’adquisició d’un bé), la renúncia a donacions, herències o llegats,…, o atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a 15 anys.

El tutor ha de:

• Tenir cura i procurar aliments si els recursos econòmics no són suficients.
• Deure d’educar i proporcionar formació integral.
• Assegurar benestar moral i material, respectant els desigs que aquesta expressi d’acord amb capacitat natural.
• Fer tot el que calgui per afavorir recuperació de la capacitat i inserció social o, si això no és possible, prevenir l’empitjorament i mitigar conseqüències.

D’altra banda:

• El tutor pot establir lloc de residència del tutelat. Si és persona jurídica ha de comunicar al jutjat lloc de residència i canvis posteriors.
• El tutor ha d’administrar amb la diligència d’un bon administrador.

 

El curador no té la representació de la persona i es limita a complementar-ne la capacitat, llevat que la sentència confereixi altes funcions com per exemple l’administració patrimonial ordinària de determinats aspectes.

Els actes fets sense l’assistència del curador, si és necessària, són anul·lables a instància del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de quatre anys a partir en què surt de la curatela.

En aquesta institució de protecció, el curador no és responsable civil subsidiari directament dels actes del curatelat.

S’apliquen a la curatela les normes de la tutela en allò en que no s’oposin al règim d’aquella, inclosa la rendició de comptes si el curador té atribuïdes funcions d’administració ordinària.

La sentència ha de determinar l’àmbit en el qual la persona afectada necessita l’assistència del curador. En qualsevol cas, aquesta assistència és necessària per als mateixos actes pels quals el tutor necessita autorització judicial. És a dir, que el curador ha d’assistir el curatelat en actuacions com l’alienació de béns, el donar o prendre diner a préstec o crèdit (llevat que sigui per a l’adquisició d’un bé), la renúncia a donacions, herències o llegats,…, o atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a 15 anys.

No totes les curateles són iguals. Veure apartat “Totes les curateles són iguals?” (FAQ. Núm. 16)

La Sentència que declara la curatela “simple”, constant a l’article 223 del Codi civil de Catalunya (descrit en l’apartat “què és la curatela”), pot conferir al curador funcions d’administració ordinària de determinats aspectes del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats d’aquesta per fer els altres actes d’aquesta naturalesa per ella mateixa.

Des de la Fundació defensem aquest tipus de curatela que anomenem “Curatela Modulada”, construcció jurisprudencial que, en aplicació de la Convenció de Nacions Unides, s’adapta millor a les necessitats concretes de la persona i proporciona l’atribució de diferents facultats al curador, mitjançant les quals es poden donar certs suports i salvaguardes adients i respectar al màxim l’autonomia, des de l’administració ordinària fins suports en l’àmbit personal i mèdic.

Aquesta institució de suport és, juntament amb el Poder en previsió de pèrdua Sobrevinguda de la capacitat, la que més concorda amb el precepte de la Convenció de NNUU dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

Una persona major d’edat que ho necessiti per tenir cura d’ella mateixa o dels seus béns, a causa de la disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques, pot sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un assistent, pel procediment de jurisdicció voluntària.

El jutge ha de respectar la voluntat de la persona respecte el nomenament.

La resolució diu l’àmbit del qual ha de tenir cura assistent (personal o patrimonial).

En àmbit personal, l’assistent ha de tenir cura, però ha de respectar la voluntat i preferències. Ha de donar consentiment per uns certs actes (a l’igual que en la curatela), i el jutge pot conferir funcions d’administració.

La institució compleix amb les prevencions de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, atès que la sol·licita la pròpia persona, en procediment judicial, i respecta la seva voluntat. L’exercici del suport es basa en el que estableix la Interlocutòria i es materialitza en pactes entre la Fundació i la persona assistida.

La persona estableix el contingut de l’assistència i el Jutge el farà constar a la Interlocutòria de nomenament d’assistent. Pot disposar facultats en l’àmbit personal i també en l’àmbit patrimonial.

Hem de distingir la Defensa Judicial en el marc del procediment judicial de determinació del suport i la que correspon al Codi civil de Catalunya, essent aquesta última, un suport de suport, amb designació de facultats.

La defensa judicial en procediment de determinació del suport és designada pel Jutge si la persona afectada no compareix per ella mateixa en el procediment de determinació de suports.

En aquest cas, si la demanda s’ha presentat a instància de familiars, serà nomenat Defensa Judicial el Ministeri Fiscal. En canvi si és a Instància del Ministeri Fiscal, serà Defensa Judicial una altra persona (en ocasions és un advocat d’ofici però, per costum, a les Comarques Gironines sol ser la persona o entitat que es proposa a la Demanda coma a titular del suport tutelar).

L’actuació del defensor judicial ha de ser la necessària per defensar els drets i els  interessos de la persona en el marc del procediment judicial. No dona facultats de suport a la persona en l’àmbit personal o d’administració de bens. Altra cosa és que el Defensor Judicial o altres persones sol·licitin del Jutge l’establiment d’una mesura de suport, de caràcter urgent,  fins que es culmini el procediment, si se n’observa la necessitat (aquesta institució també s’anomena Defensa Judicial i es regula al Codi civil de Catalunya. És una mesura cautelar).

Tanmateix, es designa un Defensor Judicial amb facultats (mesura cautelar) quan existint un suport tutelar vigent, es posi de manifest un conflicte d’interessos entre el tutor i el tutelat (per exemple, durant una partició d’herència entre germans, un dels quals és tutor de l’altre). En aquests casos, perquè l’operació jurídica sigui vàlida, el jutge ha de designar un defensor judicial per representar la persona tutelada exclusivament en aquests actes. El Defensor s’ha de limitar a l’acte o els actes que n’hagin determinat el nomenament i n’ha de donar compte al jutge.

És un servei que ofereix la Fundació Support, fruit d’un acord formalitzat entre l’entitat i una persona, per a preveure un hipotètic suport futur, per a ella mateixa o d’un familiar a qui presta suport actualment.

Aquest vincle, que compromet exclusivament l’entitat tutelar, promou el coneixement mutu de manera que en el moment d’assumir el suport tutelar ja hi ha un coneixement previ entre l’entitat tutelar i la persona que precisa suport.

També utilitzem el concepte de previsió de suport futur en aquells casos que la pròpia persona ha demanat a la Fundació que li doni suport si mai es troba necessitada, sense poder cuidar-se dels seus assumptes i adoptar per ella mateixa les decisions que pugui necessitar. A tal efecte i per les situacions que consideri, designa la Fundació com apoderada. Se sol fer a través del document notarial que es coneix com “poder preventiu” o “poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat”, descrit a l’article 222-2 del Codi civil de Catalunya.

L’article 222-25 del Codi civil de Catalunya estableix que només una persona pot exercir la tutela, llevat dels casos següents: si la persona interessada o els titulars de la potestat parental han designat dues persones per a exercir el suport o bé si la tutela correspon a una persona casada o que conviu en parella estable i es creu convenient que també l’exerceixin.

Aquest criteri ha estat seguit per la jurisprudència i rau en nomenar un sol responsable en l’exercici del suport i del compliment de les obligacions que se’n deriven. Això no obsta a que el titular del suport pugui fer-se ajudar en el dia a dia.

Pot ser que es designi un tutor i un administrador. Llavors es regularà els àmbits d’actuació de cadascun d’ells.

Les decisions que concerneixin ambdós àmbits s’hauran de prendre conjuntament.

La guarda de fet està regulada per l’article 225 del Codi civil de Catalunya.

És guardadora de fet la persona física o jurídica que té cura d’un menor o d’una persona en la qual es dona una causa de “incapacitació”, si no està en potestat parental o tutela o, encara que ho estigui, els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.

1. El guardador de fet que ha acollit transitòriament un menor que ha estat desemparat per les persones que tenen l’obligació de tenir-ne cura ho ha de comunicar a l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors o a l’autoritat judicial en el termini de setanta-dues hores des de l’inici de la guarda (Jutjat i Ministeri Fiscal).
2. En cas de guarda de fet d’una persona major d’edat en la qual es dona una causa de “iincapacitació”, si aquesta està en un establiment residencial, la persona titular de l’establiment residencial ho ha de comunicar a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal en el termini que fixa l’apartat 1 (72 h).

Quines són les funcions del guardador de fet:

1.El guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda i ha d’actuar sempre en benefici d’aquesta. Si n’assumeix la gestió patrimonial, s’ha de limitar a fer actes d’administració ordinària.

2.En la guarda de fet de persones que estiguin en potestat parental o en tutela, l’autoritat judicial pot conferir al guardador, si ho sol·liciten aquelles persones, les funcions tutelars, sempre que hi concorrin circumstàncies que ho facin aconsellable. Les funcions tutelars s’atribueixen en un procediment de jurisdicció voluntària, amb l’audiència de les persones titulars de la potestat o tutela si és possible. Aquesta atribució comporta la suspensió de la potestat parental o tutela.

El patrimoni protegit, institució de protecció patrimonial, no requereix de procediment de determinació de suports o designació de tutor o curador, tot i que pot coexistir.

L’article 227 del Codi civil de Catalunya (a Espanya la Llei 41/2003, regulació una mica diferent de la catalana) diu que poden ésser beneficiàries de patrimonis protegits constituïts d’acord amb aquest capítol les persones amb discapacitat psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%. També ho poden ésser les persones que estan en situació de dependència de grau II o III, d’acord amb la legislació aplicable. L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució.

1. Es constitueix en escriptura pública (Notari) i inscriptible al Registre de la propietat, comporta l’afectació de béns a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.
2. Es un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l’administrador i el beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real. Disposa de NIF propi.
3. El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc de les del constituent o de qui hi va fer aportacions. Les aportacions fetes després de la data del fet o acte del qual neixi el crèdit no perjudiquen, però, els creditors de la persona que els ha fet, si manquen altes recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen els legitimaris.

El Patrimoni protegit comporta uns beneficis fiscals, publicats anualment per l’Agència Tributària, tal com el no estar subjectes a l’Impost sobre Successions i Donacions la part de les aportacions que tinguin per al perceptor la consideració de rendiment del treball fins a unes quantitats determinades.

Si es preveu en document notarial un poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, es pot evitar l’inici d’un procediment judicial per nomenament de tutor o curador I començar a donar suport al poderdant en el mateix moment que sigui necessari, sense dependre d’un procediment judicial.

Aquesta institució de suport és, juntament amb l’assistència, la que més concorda amb el precepte de la Convenció de NNUU dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

L’article 222-2 del Codi civil de Catalunya preveu que no cal posar en tutela les persones majors d’edat que, per causa d’una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, no es poden governar per si mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pública perquè tingui cura de llurs interessos.

Es recomana incloure el testament vital o indicacions de com volem ser atesos en determinades situacions de salut, en relació al tractaments als quals volem o no volem estar sotmesos, cas de no estar en condicions d’expressar la nostra voluntat.

De la mateixa manera que es fa per un mateix, es pot preveure per les responsabilitats que es tinguin pel fet de tenir un suport en suport a un fill, per exemple.

El poderdant pot ordenar que el poder produeixi efectes des de l’atorgament, o bé establir les circumstàncies que han de determinar l’inici de l’eficàcia del poder.

En el primer cas, la pèrdua sobrevinguda de capacitat del poderdant no comporta l’extinció del poder. El poderdant també pot fixar les mesures de control i les causes per les quals s’extingeix el poder.

Si en interès de la persona protegida s’arriba a constituir la tutela, l’autoritat judicial, en aquell moment o amb posterioritat, a instància del tutor, pot acordar l’extinció del poder.

L’apoderat precisa autorització judicial = que tutor per actes especials (vendre, hipotecar…)

Les entitats tutelars intervenen en la vida de persones a partir del moment que disposen d’habilitació legal per fer-ho. És a dir, que un Jutge així ho hagi determinat, donada la falta de familiars, o que aquests no puguin, no vulguin o el Jutge decideixi que no convenen als interessos de la persona a qui es pretén donar suport. També, mitjançant la institució de l’Assistència, la pròpia persona pot sol·licita del Jutjat el suport desitjat.

També poden començar a intervenir quan es donen les circumstàncies que la mateixa persona ha previst en un apoderament preventiu, com ara una malaltia, un accident, un ingrés hospitalari…, que dificultin o impedeixin a la persona atendre els seus assumptes.

Les persones ateses per la Fundació han de viure en el lloc que més els convingui, segons les seves necessitats i possibilitats. L’autonomia personal, les necessitats d’atenció i suport, la capacitat d’interactuar amb altres…, així com les seves possibilitats patrimonials o econòmiques, són dades que el titular del suport ha de tenir en compte per tal de procurar que la persona resideixi en el lloc més convenient.

Si és possible mantenir una qualitat de vida digne en el propi domicili, sol ser la millor opció. Però quan això no és possible, cal buscar altres opcions incloent els centres residencials de caire social o sanitari.

En la cerca del lloc de residència més adient volem, en la mesura que sigui possible, comptar amb la voluntat i les preferències de la persona, tot fomentant, mitjançant el suport adequat, el màxim grau d’autonomia, la vida independent i la plena inclusió en la comunitat.

Tenir un tutor, curador o qualsevol figura de suport a la capacitat jurídica vol dir que la persona gaudeix del suport d’un altra persona o entitat per exercir la seva capacitat jurídica. Implica que tindrà a la seva disposició uns professionals o familiars que, juntament amb la persona i en el si de la societat, buscaran la integració a la comunitat.

Alhora, de conformitat amb la Convenció de NNUU sobre els Drets de les persones amb discapacitat, els titulars de la mesura han de proporcionar salvaguardes adequades i efectives  per impedir els abusos. Han de mirar que e les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona, que no hi hagi conflicte d’interessos ni influència indeguda, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona, que s’apliquin en el termini més curt possible i que estiguin subjectes a exàmens periòdics fets per una autoritat o un òrgan judicial competent, independent i imparcial. Les salvaguardes han de ser proporcionals al grau en què aquestes mesures afectin els drets i els interessos de les persones.

No forçosament. Si les causes que varen motivar la modificació de la capacitat desapareixen o canvien, es pot sol·licitar del Jutjat la rehabilitació total o parcial de la capacitat.

El Codi Civil Català no disposa un període màxim de la mesura, ni d’un termini de revisió, com passa en legislacions d’altres països com França. Però, entenem, per aplicació de la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat, que cal adaptar la mesura a les circumstancies de la persona i que s’apliqui en el termini més curt possible, subjectes a exàmens periòdics fets per una autoritat o un òrgan judicial competent, independent i imparcial.

En aquest sentit i per pròpia iniciativa, ja que la normativa encara no recull aquest extrem, la Fundació ha propiciat canvis de mesura, sol·licitant del Jutjat passar de tutela a curatela, rehabilitar el dret a sufragi, rehabilitar el dret a testar i fins i tot la recuperació total de la capacitat.

El fet d’haver-se decidit judicialment una tutela o curatela no significa que s’hagi privat del dret a testar. És el notari qui, auxiliat per tècnics de l’àmbit mèdic, ha de constatar la capacitat per testar, en el moment precís en que es pretén atorgar.

Cas que la Sentència no es posicioni sobre aquest dret,  serà el Notari qui, en el moment d’atorgar el testament, decideixi si la persona, en aquell moment, està en condicions de manifestar la seva voluntat, auxiliat de l’informe d’especialistes.

Cas que la Sentència de determinació de la capacitat denegui el dret a testar (sovint consta a sentències antigues), i cas d’entendre’s capacitat natural a fer-ho, a la llum de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, es podria sol·licitar al Jutjat una modificació de l’abast de la determinació de la capacitat i reintegrar, si procedeix, el dret a testar.

En els supòsits en que la Sentència de determinació de suports ja descarta la possibilitat d’atorgar testament, i no s’hagi obtingut modificació de l’abast de la mesura, podrien el pares preveure la substitució exemplar en el seu propi testament. Com si fessin testament pel fill/a.

El fet d’haver-se decidit judicialment una tutela o curatela no significa que s’hagi privat del dret a sufragi.

Fins fa poc era possible que la sentència recollís prohibició al dret al sufragi actiu i passiu i, cas de voler exercir aquest dret, havíem d’iniciar un procediment judicial a aquest efecte.

Actualment i des de desembre de 2018, arran de la Llei Orgànica 2/2018 que modifica la Llei del Règim electoral General per garantir el dret de sufragi de les persones amb discapacitat, queden sense efecte les limitacions i es reintegra, per ministeri de la Llei, aquest dret a les persones amb discapacitat a qui en un passat se’ls hagués privat.

 

L’entitat tutelar intervé  en la presa de decisions en relació amb els aspectes relatius a la persona i els seus béns, en funció de les competències atorgades pel Jutge o per la mateixa persona.

Es procura decidir amb la persona i escoltar l’entorn.

L’entitat tutelar ha de ser entesa com una eina de treball comunitari que  faciliti a l’entorn i a la persona una entesa en la presa de decisions, orientada a la millora de la qualitat de vida. Es cerca, en definitiva, com preveu la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat, donar a la persona el suport que precisi per a que pugui exercir, en igualtat de condicions, la seva capacitat jurídica. Alhora, garantir el dret de les persones amb discapacitat a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i vetllar perquè no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària.

Cada vegada més, tot partint del que consta a la decisió judicial, cerquem que les decisions i el pla de treball del suport sigui derivació (quan sigui possible) d’una complicitat i pacte entre Fundació Support i la persona a qui donem suport.

La funció del titular de la institució tutelar s’extingeix amb la defunció de la persona a qui presta suport. L’última actuació és la de retre comptes finals davant el Jutjat (o davant qui hagi previst la persona en el cas de Poder preventiu), detallant tots els ingressos i despeses del període i la relació de l’actiu i passiu resultant.

A partir d’aquí la Fundació deixa d’actuar i queda el patrimoni a disposició de les persones designades en testament, o dels seus hereus intestats, si no hagués atorgat testament.

Les entitats tutelars administren i gestionen el patrimoni de la persona en vida (si la designació judicial o personal ho preveu) però no disposen de drets sobre aquest patrimoni. Ni en vida ni després de la defunció.

Es podria donar la possibilitat que la persona hagi previst testar a favor d’una fundació però mai hauria de constar com a contrapartida al fet de donar suport en vida.

No forçosament. Segons el Codi civil de Catalunya, les persones titulars de les funcions de suport l’exerceixen de manera gratuïta, llevat dels casos en què s’estableixi expressament una remuneració o retribució, aprovada judicialment.

D’una banda el titular del suport té dret, segons el Codi civil de Catalunya, al reemborsament de les despeses i a la indemnització per danys per raó d’aquest exercici a suport del patrimoni de la persona assistida.

D’altra banda, el mateix cos legal preveu que la persona interessada o els titulars de la potestat parental, en l’acte de delació voluntària de la tutela, o l’autoritat judicial, en la resolució d’aprovació de l’inventari (o rendició de comptes anuals), poden fixar una remuneració per al tutor i, si escau, per a l’administrador patrimonial, sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti.

La Fundació donarà preferència a la cobertura de les necessitats bàsiques de la persona abans de fer efectiva una retribució.

En ambdós casos caldrà autorització judicial.

El Codi civil de Catalunya estableix a l’article 222-40 que el tutor, l’administrador patrimonial o l’apoderat, d’acord amb l’article 222-2.1, han d’actuar amb la diligència d’un bon administrador. Tanmateix especifica que els fruits dels béns administrats pertanyen al tutelat. També li pertanyen els béns que adquireixi amb la seva activitat.

El patrimoni de la persona a qui es dona suport es gestiona en funció del que decideixi la Sentència o Interlocutòria del Jutjat.

Quan es tracta de mesures voluntàries (Assistència o poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, ja actiu) dependrà del que ha previst la mateixa persona i dels pactes als quals s’arribi.

Pel que fa el que no quedi descrit en la decisió judicial o document notarial, s’estarà al que regula el Codi Civil de Catalunya, el qual dona instruccions diferents per a cadascuna de les institucions de protecció de la persona.

El titular de la mesura ha de presentar al Jutjat un Inventari de bens a l’inici del suport i rendició anual de comptes, acompanyat d’un informe social, relatant el suport donat. A la finalització del suport, també cal presentar rendició final de comptes.

Aquestes rendicions estan sotmeses a aprovació judicial.

Entenem que cal cobrir les necessitats de la persona procurant obtenir la màxima rendibilitat i si és possible, procurant la cultura de l’estalvi per afrontar possibles futures despeses.

Això es fa respectant, tant com sigui possible, la voluntat i preferències de la persona i promocionant l’autogestió de la part destinada a diner de lliure disposició.

La Fundació no és titular dels béns de la persona acompanyada, ni dels seus ingressos, ni és cotitular dels comptes bancaris. Si que constarà com a persona apoderada per tal de poder gestionar el patrimoni.

No, la Fundació Support fa ús dels recursos residencials de la xarxa pública o privada, pisos amb suport o l’allotjament privat. Alhora, organitza els suports que calguin i siguin possibles per adaptar-los a les necessitats de cadascú.

No. Tot i que, segons el Codi civil de Catalunya, article 222-39, el tutor pot establir el lloc de residència de la persona tutelada, l’internament involuntari en establiment especialitzat (sigui perquè la persona no vol o perquè la seva situació no li permet decidir per si mateixa ) requereix autorització judicial prèvia (Article 212-4 del Codi civil de Catalunya).

No cal autorització judicial prèvia si es produeix una causa d’urgència mèdica que requereixi l’internament sense dilació. S’ha de fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut de la persona o per a la integritat física o psíquica de la pròpia persona o d’altres persones.

El director de l’establiment on es faci l’internament l’ha de comunicar a l’autoritat judicial del lloc on estigui l’establiment en el termini de vint-i-quatre hores i l’Autoritat judicial l’ha de ratificar o deixar sense efecte en el termini de setanta-dues hores des que rep la comunicació.

Aquests articles entren en contradicció amb l’article 14 de la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat i la guia per la seva implementació, sobre el dret a la llibertat i seguretat de les persones amb discapacitat. Veure apartat propi.

El Codi civil de Catalunya descriu les aptituds per a exercir suports tutelars.

Poden ésser titulars de la tutela o de l’administració patrimonial les persones físiques que tinguin capacitat d’obrar plena i no incorrin en cap de les causes d’ineptitud següents:

a) Estar privades o suspeses de l’exercici de la potestat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.

b) Haver estat remogudes d’una tutela per una causa que els fos imputable.

c) Estar complint una pena privativa de llibertat.

d) Estar en situació declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat que la tutela no inclogui l’administració dels béns.

e) Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exercirien la tutela d’una manera correcta.

f) Observar una conducta que pugui perjudicar la formació del menor o la cura de l’incapacitat.

g) Estar en situació d’impossibilitat de fet per a exercir el suport.

h) Tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o conflictes d’interessos.

i) No tenir mitjans de vida coneguts.

Poden ésser titulars de la tutela les persones jurídiques sense ànim de lucre.

L’activitat de les entitats tutelars està subjecta a supervisió:

1. La del Departament de Justícia, Direcció de Dret i Entitats jurídiques, pel que fa l’actuació de la Fundació com a entitat (Protectorat de Fundacions).
2. La del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya que audita les entitats tutelars, en relació al compliment d’uns indicadors de qualitat de la prestació del servei.
3. La supervisió del Jutjat a qui retem comptes anuals i informe social de totes les persones a qui donem suport en l’administració de béns.

És el primer instrument ampli de Drets Humans del segle XXI.

Aprovada per les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006, va ser signada per l’Estat espanyol el 30 de març de 2007, ratificada el 23 de desembre de 2007 i publicada al BOE el 21 abril de 2008. Entra en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.

És norma superior a la Nacional i directament aplicable pels Tribunals de Justícia.

Espanya ha signat també el Protocol Facultatiu de la Convenció, el qual va crear el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat, organisme que supervisa l’aplicació de la Convenció.

El Comitè ha fet Comentaris Generals en relació a diferents drets continguts a la Convenció:

1.- Sobre l’Article 12. Dret a la Igualtat davant la Llei.

2.- Sobre l’Article 9. Accessibilitat.

3.- Sobre l’Article 5. Igualtat, no discriminació i ajustaments raonables.

4.- Sobre l’Article 24. Educació inclusiva.

5.- Sobre l’Article 19. Dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat.

6.- Sobre l’article 5. Igualtad y la no discriminació.

7.- Sobre la participación de les persones amb discapacitat a través de les organitzacions que els representen.

El propòsit d’aquesta convenció és promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promocionar el respecte de la seva dignitat inherent. Entre les persones amb discapacitat s’hi inclouen les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.

Obliga als Estats a assegurar i promoure el ple exercici de tots els drets humans i les llibertats fonamentals deles persones amb discapacitat sense cap discriminació per motius de discapacitat:

a) Adoptar totes les mesures legislatives, administratives i d’una altra índole que siguin pertinents per fer efectius els drets reconeguts en aquesta convenció;

b) Prendre totes les mesures pertinents, incloses mesures legislatives, per modificar o derogar lleis, reglaments, costums i pràctiques existents que constitueixin discriminació contra les persones amb discapacitat;

c) Tenir en compte, en totes les polítiques i tots els programes, la protecció i promoció dels drets humans de les persones amb discapacitat;

d) Abstenir-se d’actes o pràctiques que siguin incompatibles amb aquesta convenció i vetllar perquè les autoritats i institucions públiques actuïn conforme al que s’hi disposa;

e) Prendre totes les mesures pertinents perquè cap persona, organització o empresa privada discrimini per motius de discapacitat;

f) Emprendre o promoure la investigació i el desenvolupament de béns, serveis, equips i instal·lacions de disseny universal, conformement a la definició de l’article 2 d’aquesta convenció, que requereixin menys adaptació i menys cost per satisfer les necessitats específiques de les persones amb discapacitat, fomentar-ne la disponibilitat i l’ús, i promoure el disseny universal en l’elaboració de normes i directrius;

g) Emprendre o promoure la investigació i el desenvolupament, i fomentar la disponibilitat i l’ús de noves tecnologies, incloses les tecnologies de la informació i les comunicacions, les ajudes per a la mobilitat, els dispositius tècnics i les tecnologies de suport adequats per a les persones amb discapacitat, i donar prioritat a les que tenen un preu assequible;

h) Proporcionar informació que sigui accessible a les persones amb discapacitat sobre ajudes a la mobilitat, dispositius tècnics i tecnologies de suport, incloses noves tecnologies, així com altres formes d’assistència i serveis i instal·lacions de suport;

i) Promoure la formació dels professionals i el personal que treballen amb persones amb discapacitat respecte dels drets reconeguts en aquesta convenció, a fi de prestar millor l’assistència i els serveis garantits per aquests drets.

Pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, els estats part es comprometen a adoptar mesures fins al màxim dels seus recursos

• El respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones;
• La no-discriminació;
• La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat;
• El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes;
• La igualtat d’oportunitats;
• L’accessibilitat;
• La igualtat entre l’home i la dona;
• El respecte a l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i al seu dret a preservar la seva identitat.
• L’element nuclear de la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat és el seu article 12 que tracta de la igualtat jurídica davant la llei, el dret a la protecció i al suport.Diu que totes les persones amb tots tipus de discapacitat han de poder gaudir de tots els drets humans i llibertats fonamentals. Aclareix i precisa com s’apliquen a les persones amb discapacitat totes les categories de drets i s’indiquen les esferes en què cal introduir adaptacions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir en forma efectiva els seus drets i les esferes en què s’han vulnerat aquests drets i en què s’ha de reforçar la protecció dels drets.

Art. 5.- Igualtat i no discriminació. Ajustaments raonables.

Art. 6.- Dones + Art. 7.- Nens i nenes. + Comentari 3 del Comitè.

Art 8.- Presa de consciència

Art 9.- Accessibilitat + Comentari 2 del Comitè.

Art 10.- Dret a la vida.

Art 11.- Situació de risc i emergències humanitàries.

Art 12.- Igualtat davant la llei: capacitat jurídica en igualtat de condicions en tots els aspectes de la vida;  dret al suport per exercir la capacitat jurídica, i igualtat de drets civils (propietat, herència, assumptes econòmics…). COMENTARI Núm. 1.

Art 13.- Accés a la Justícia: igualtat, ajustos del procediment… capacitació dels qui treballen a l’administració de justícia.

Art 14.- Llibertat i seguretat de la persona: dret a no ser privats de la llibertat arbitràriament i mai justificant-ho en la discapacitat.

Art 15.- Protecció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants (tractaments involuntaris, experiments…).

Art 16.- Protecció contra l’explotació, la violència o l’abús.

Art 17.- Protecció de la integritat personal (física i mental).

Art 18.- Llibertat de desplaçament i nacionalitat.

Art 19.- Dret a viure de forma independent i a ser inclòs a la comunitat:  dret a viure a la comunitat; COMENTARI Núm. 5.

Art 20.- Mobilitat personal.

Art 21.- Llibertat d’expressió, d’opinió i d’accés a la informació (informació accessible; llenguatge de signes i Braille; mitjans de comunicació…).

Art 22.- Privacitat.

Art 23.-  Llar i de la família.

Art 24.- Educació: sistema d’educació inclusiu. COMENTARI NÚM. 4.

Art 25.- Salut.

Art 26.- Habilitació i rehabilitació.

Art 27.- Treball i ocupació oberts, inclusius i accessibles.

Art 28.- Nivell de vida adequat i protecció social.

Art 29.-  Participació en vida política i pública.

Art 30.- Participació en vida cultural, activitats recreatives, l’esplai i l’esport.

És l’element nuclear de la Convenció. Igual reconeixement com a persona davant la Llei.

• Dret a tot arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
• Capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida.
• Proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
• Impedir els abusos + salvaguardes han d’assegurar el respecte dels drets, la voluntat i les preferències de la persona, que no hi hagi conflicte d’interessos ni influència indeguda, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona, que s’apliquin en el termini més curt possible i que estiguin subjectes a exàmens periòdics fets per una autoritat o un òrgan judicial competent, independent i imparcial. Les salvaguardes han de ser proporcionals al grau en què aquestes mesures afectin els drets i els interessos de les persones.
• Mesures que siguin pertinents i efectives per garantir el dret de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i tenir accés en igualtat de condicions a préstecs bancaris, hipoteques i altres modalitats de crèdit financer, i han de vetllar perquè les persones amb discapacitat no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària.

El comitè concreta:

• Dret al reconeixement a la Capacitat jurídica en igualtat de condicions de les demés persones.
• Els dèficits en la capacitat mental no s’han d’utilitzar mai com a justificació per negar la capacitat jurídica.
• No permet negar la capacitat jurídica. Exigeix que es proporcioni suport pel seu exercici; respectant els drets, la voluntat i les preferències de les persones, mai ha de consistir en decidir per elles.
• Sempre, fins i tot en situació de crisi, caldrà respectar l’autonomia individual i la capacitat d’adoptar decisions.
• Algunes persones poden no desitjar exercir el seu dret a rebre suports.
• Quan no es pugui determinar voluntat, allà on fins ara s’ha utilitzat el concepte “interès superior”, cal utilitzar “ millor interpretació de la voluntat i les preferències”.
• Obligació de substituir els règims basats en la adopció de decisions per substitució, per altres que es basin en el suport a l’adopció de decisions.

Els estats part asseguraran que les persones amb discapacitat, en Igualtat de condicions amb les altres:

a) Gaudeixin del dret a la llibertat i seguretat de la persona;

b) No es vegin privades de la seva llibertat il·legalment o arbitràriament i que qualsevol privació de llibertat sigui de conformitat amb la llei, i que l’existència d’una discapacitat no justifiqui en cap cas una privació de la llibertat.

Els estats part han d’assegurar que les persones amb discapacitat que es vegin privades de la seva llibertat pel que fa a un procés tinguin, en igualtat de condicions amb les altres, dret a garanties de conformitat amb el dret internacional dels drets humans i a ser tractades de conformitat amb els objectius i principis de la present Convenció, inclosa la realització d’ ajustos raonables.

És una norma contra la discriminació, qualsevol regulació de l’internament s’haurà de basar en circumstàncies, no en la condició de la persona.

El Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat estableix, el setembre de 2015, una guia per implantar l’article 14 de la Convenció.

Els estats part en aquesta convenció reconeixen el dret en igualtat de condicions de totes les persones amb discapacitat a viure a la comunitat, amb opcions iguals a les de les altres, i han d’adoptar mesures efectives i pertinents per facilitar el ple gaudi d’aquest dret a les persones amb discapacitat i la seva plena inclusió i participació a la comunitat, i han d’assegurar especialment que:

a) Les persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegin obligades a viure conformement a un sistema de vida específic.

b) Les persones amb discapacitat tinguin accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat, inclosa l’assistència personal que sigui necessària per facilitar la seva existència i la seva inclusió a la comunitat, i per evitar-ne l’aïllament o la separació.

c) Les instal·lacions i els serveis comunitaris per a la població en general estiguin a disposició, en igualtat de condicions, a les persones amb discapacitat i tinguin en compte les seves necessitats.

El comentari núm.5 del Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat dona instruccions als diferents Estats sobre com interpretar i aplicar aquest dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat.

Vida independent: que les persones amb discapacitat puguin exercir el control sobre les seves vides i prendre totes les decisions que afecten les seves vides. Això inclou, però no es limita a: lloc de residència, la rutina diària, les relacions personals, la roba, la nutrició, la higiene i la cura de la salut, el tema religiós, cultural i sexual i els drets reproductius.

La vida en comunitat: el dret a ser inclòs en la comunitat es relaciona amb el principi de la inclusió i la participació plena i efectiva en la societat, consagrat en l’article 3 (c) de la Convenció.

Significa tenir accés a tots els serveis oferts per la comunitat per als seus membres i per als serveis especialitzats que s’ofereixen a les persones amb discapacitat perquè puguin ser incloses plenament i participar en la vida social.

Aquests serveis es poden relacionar amb l’habitatge, la cura personal, transport, centres comercials, sales de cinema i totes les altres instal·lacions i serveis que s’ofereixen al públic.

El dret a ser inclòs en la comunitat també significa tenir accés a totes les mesures i esdeveniments de la vida política i cultural de la comunitat. Aquestes poden ser les eleccions, així com les reunions públiques dels governs locals, esdeveniments esportius, així com festivals de teatre.

Tot i que la comunitat principalment es pot entendre com la ubicació geogràfica o física, que no ha de ser limitada a aquest enteniment. Comunitat s’ha d’entendre com tots els llocs d’interacció social i les relacions comunicatives. Per tant, la persona amb discapacitat ha de tenir dret a ser independent en la comunitat, a tot arreu i per a tot tipus d’activitats.

Els estats part han d’assegurar que les persones amb discapacitat tinguin accés a la justícia en igualtat de condicions amb les altres, fins i tot mitjançant ajustament de procediment i adequats a l’edat, per facilitar l’acompliment de les funcions efectives d’aquestes persones com a  participants directes i indirectes, inclosa la declaració com a testimonis, en tots els procediments judicials, amb inclusió de l’etapa d’investigació i altres etapes preliminars.

A fi d’assegurar que les persones amb discapacitat tinguin accés efectiu a la justícia, els estats part han de promoure la capacitació adequada dels qui treballen a l’Administració de justícia, inclòs el personal policial i penitenciari.

En aquest mateix sentit diu l’article 18 de la Llei de jurisdicció voluntària segons la qual es garantirà, a través dels mitjans i suports necessaris, la intervenció de les persones amb discapacitat en termes que els siguin accessibles i comprensibles.

El Jutge o el secretari judicial podran acordar que l’audiència del menor o persona amb capacitat modificada judicialment es practiqui en acte separat, sense interferències d’altres persones, podent assistir al Ministeri Fiscal. En tot cas, es garantirà que es puguin escoltar en condicions idònies, en termes que siguin accessibles, comprensibles i adaptades a la seva edat, maduresa i circumstàncies, sol·licitant l’assistència d’especialistes quan sigui necessari.

Els Estats membres reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres. Això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement elegit o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat. Els estats part han de salvaguardar i de promoure l’exercici del dret al treball, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupació, adoptant mesures pertinents, inclosa la promulgació de legislació, entre elles:

a) Prohibir la discriminació per motius de discapacitat pel que fa a totes les qüestions relatives a qualsevol forma d’ocupació, incloses les condicions de selecció, contractació i ocupació, la continuïtat en el ocupació, la promoció professional i unes condicions de treball segures i saludables.

b) Protegir els drets de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a condicions de treball justes i favorables, i en particular a igualtat d’oportunitats i de remuneració per treball d’igual valor, a condicions de treball segures i saludables, inclosa la protecció contra l’assetjament i a la reparació per greuges patits.

c) Assegurar que les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets laborals i sindicals, en igualtat de condicions amb les altres.

d) Permetre que les persones amb discapacitat tinguin accés efectiu a programes generals d’orientació tècnica i vocacional, serveis de col·locació i formació professional i contínua.

e) Animar les oportunitats d’ocupació i la promoció professional de les persones amb discapacitat en eI mercat laboral, i donar-los suport per a la recerca, obtenció, manteniment de l’ocupació i retorn al mateix.

f) Promoure oportunitats empresarials, d’ocupació per compte propi, de constitució de cooperatives i d’inici d’empreses pròpies.

g) Emprar a persones amb discapacitat en el sector públic.

h) Promoure l’ocupació de persones amb discapacitat en el sector privat mitjançant polítiques i mesures pertinents, que poden incloure programes d’acció afirmativa, incentius i altres mesures.

i) Vetllar perquè es realitzin ajustaments raonables per les persones amb discapacitat en el lloc de treball.

j) Promoure l’adquisició per les persones amb discapacitat d’experiència laboral en el mercat de treball obert.

k) Promoure programes de rehabilitació vocacional i professional, manteniment de l’ocupació i reincorporació a la feina dirigits a persones amb discapacitat.

Els estats part han d’assegurar que les persones amb discapacitat no siguin sotmeses a esclavitud o servitud i que estiguin protegides, en igualtat de condicions amb les altres, contra el treball forçós o obligatori.