Les comarques gironines recuperen els actes commemoratius del Dia Mundial de la Salut Mental
Avui, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han presentat la imatge de campanya commemorativa del Dia Mundial de la Salut Mental, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 10 d’octubre i impulsat per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH). Les organitzacions que encapçalen el programa recuperen el programa divulgatiu i de sensibilització ciutadana de la diada entorn al tema proposat per la WFMH en la present edició de la campanya: “La salut mental en un món desigual”. El programa compta amb una participació important d’institucions i entitats de la demarcació de Girona que d’una manera o altra presten serveis en l’atenció a la salut mental de tot el territori.
“La salut mental en un món desigual”.
La imatge de campanya d’aquest any, basada en una il·lustració dissenyada per a l’ocasió, pren com a nucli les persones, persones de diferents races, gènere i edats i de diferents condicions socials en què els recursos i els suports (pedres) es tenen o gaudeixen d’una manera desigual. Les pedres sobre les quals reposen les persones, o no, estan lligades amb una corda que les aguanta i les dona equilibri, construint una S de Salut. Aquest equilibri és el que necessita tothom per gaudir d’una bona salut mental i només és possible si els recursos i suports esdevenen equitatius i accessibles en tots els àmbits: l’atenció sanitària, l’atenció social, la feina, l’habitatge o l’oci, a tall d’exemple, i en igualtat de condicions per a tota la ciutadania, amb una visió comunitària i inclusiva. La pandèmia de la Covid-19 així ho ha posat en evidència, un cop més.
Una quarta part de la població catalana de 15 anys i més té malestar emocional
Segons els resultats de l’enquesta de salut de Catalunya (ESCA 2020), gairebé una quarta part de la població de 15 anys i més té malestar emocional, aproximadament un de cada cinc homes (17,3%) i una de cada tres dones (32,0%). Aquest percentatge augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 42,2%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (27,3% la classe III i 17,3% la classe I) i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (38,0% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 16,7% les persones amb estudis universitaris). D’altra banda, l’ESCA destaca que el 10,6% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o depressió major severa (7,4% dels homes i 13,7% de les dones). Aquest percentatge també augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 18,8%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (14,0% la classe III i 4,2% la classe I) i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (15,2% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 5,2% les persones amb estudis universitaris). La Regió Sanitària de Girona (6,3%) té un dels percentatges de persones amb depressió major o depressió major severa menors en comparació amb d’altres regions de Catalunya.
Els efectes de la pandèmia i la contenció realitzada a la comunitat
A comarques gironines, les dades assistencials de 2020 registrades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines evidencien els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i la contenció realitzada. Concretament, els equips d’hospitalització domiciliària (atenció domiciliària intensiva en persones que presenten una situació de fragilitat a causa del seu estat de salut mental) van incrementar l’activitat en un 46% respecte al 2019, mentre que les urgències psiquiàtriques van disminuir un 15%, així com els ingressos hospitalaris en adults (-4,5%). Tanmateix, la unitat de referència psiquiàtrica infantil i juvenil (URPI) va augmentar un 11% les altes (101) i l’hospital de dia d’adolescents un 20% el nombre de pacients tractats (70).
En l’àmbit comunitari, l’activitat assistencial dels centres de salut mental d’adults (CSMA) i dels centres de salut mental infantils i juvenils (CSMIJ) va registrar un augment visites de més del 6%, respectivament. Els CSMA van atendre un total de 14.586 pacients, dels quals, 3.191 van ser persones que acudien per primera vegada al centre (22%). Al seu torn, els CSMIJ van registrar un total de 6.849 pacients, dels quals, 1.767 van ser casos nous (26%). Per la seva banda, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van registrar un 17% més de seguiments degut al risc de recaigudes i de la necessitat d’acompanyament en situació de confinament i pandèmia. També destaca l’increment d’un 15% de l’activitat assistencial dels equips d’intervenció precoç de la psicosi en el conjunt de la demarcació de Girona.
En relació amb els diagnòstics, el 30% de les persones ateses als CSMA va ser tractat a l’any 2020 per un trastorn de l’estat d’ànim, el 18% per un trastorn psicòtic, el 14% per un trastorn d’ansietat, el 10% pels anomenats Codis Z, que tenen a veure amb el malestar per diferents causes de la pròpia vida, i un 9% per trastorns adaptatius. En el cas dels CSMIJ, el 26% dels pacients va rebre atenció per un diagnòstic Codi Z, el 13% per un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) i el 10% per un trastorn de l’espectre autista (TEA).
Els equips PSI (Pla de Serveis Individualitzats) —equips de professionals que treballen en el lloc de vida de les persones ateses per assolir així una continuïtat assistencial—, van atendre l’any passat 317 persones, més d’un 24% més que l’any anterior (2019). Un total de 50 persones van ser ateses per primera vegada. Els 60% del total de casos van ser persones en condició de complexitat de salut mental i, segons diagnòstic, prop del 50% va respondre a un trastorn psicòtic. Només el 13% va necessitar ingressar a la unitat d’aguts de psiquiatria.
Girona, un model integrat i comunitari d’atenció a la salut mental
Les entitats que encapçalen el programa anual són referents cadascuna d’elles en el seu àmbit d’activitat i treballen conjuntament des de fa vint anys per un model d’atenció basat en el tancament de la llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre d’altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
Foto. Autor Comitè organitzador DMSM 2021
Els representants de les institucions i entitats promotores del programa amb la imatge de campanya del Dia Mundial de la Salut Mental 2021 als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià. D'esquerra a dreta: Emma Coca, cap d'operacions de la Fundació Drissa; Claudi Camps; director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'IAS, Pere Cornellà; president de Support-Girona; Maria Combalia, presidenta de Família i Salut Mental, i Joan Profitós, president de l'IAS.
Cartell de campanya - Programa
- Segons l’ESCA 2020, gairebé una quarta part de la població catalana de 15 anys i més té malestar emocional, aproximadament un de cada cinc homes i una de cada tres dones.
- A comarques gironines, les dades assistencials de 2020 registrades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions evidencien els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i la contenció realitzada.
- L’any passat va créixer un 46% l’atenció d’hospitalització domiciliària i un 24% l’activitat dels equips assertius comunitaris.
- Els centres de salut mental d’infants i joves (CSMIJ) van registrar un 26% més de casos nous i els centres d’adults (CSMA) un 22%. Els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van augmentar un 17% les visites de seguiment degut al risc de recaigudes.
“La salut mental en un món desigual”.
La imatge de campanya d’aquest any, basada en una il·lustració dissenyada per a l’ocasió, pren com a nucli les persones, persones de diferents races, gènere i edats i de diferents condicions socials en què els recursos i els suports (pedres) es tenen o gaudeixen d’una manera desigual. Les pedres sobre les quals reposen les persones, o no, estan lligades amb una corda que les aguanta i les dona equilibri, construint una S de Salut. Aquest equilibri és el que necessita tothom per gaudir d’una bona salut mental i només és possible si els recursos i suports esdevenen equitatius i accessibles en tots els àmbits: l’atenció sanitària, l’atenció social, la feina, l’habitatge o l’oci, a tall d’exemple, i en igualtat de condicions per a tota la ciutadania, amb una visió comunitària i inclusiva. La pandèmia de la Covid-19 així ho ha posat en evidència, un cop més.
Una quarta part de la població catalana de 15 anys i més té malestar emocional
Segons els resultats de l’enquesta de salut de Catalunya (ESCA 2020), gairebé una quarta part de la població de 15 anys i més té malestar emocional, aproximadament un de cada cinc homes (17,3%) i una de cada tres dones (32,0%). Aquest percentatge augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 42,2%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (27,3% la classe III i 17,3% la classe I) i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (38,0% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 16,7% les persones amb estudis universitaris). D’altra banda, l’ESCA destaca que el 10,6% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o depressió major severa (7,4% dels homes i 13,7% de les dones). Aquest percentatge també augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 18,8%) i és més elevat en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (14,0% la classe III i 4,2% la classe I) i en les persones amb un nivell d’estudis més baix (15,2% les que tenen estudis primaris o no en tenen i 5,2% les persones amb estudis universitaris). La Regió Sanitària de Girona (6,3%) té un dels percentatges de persones amb depressió major o depressió major severa menors en comparació amb d’altres regions de Catalunya.
Els efectes de la pandèmia i la contenció realitzada a la comunitat
A comarques gironines, les dades assistencials de 2020 registrades a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines evidencien els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i la contenció realitzada. Concretament, els equips d’hospitalització domiciliària (atenció domiciliària intensiva en persones que presenten una situació de fragilitat a causa del seu estat de salut mental) van incrementar l’activitat en un 46% respecte al 2019, mentre que les urgències psiquiàtriques van disminuir un 15%, així com els ingressos hospitalaris en adults (-4,5%). Tanmateix, la unitat de referència psiquiàtrica infantil i juvenil (URPI) va augmentar un 11% les altes (101) i l’hospital de dia d’adolescents un 20% el nombre de pacients tractats (70).
En l’àmbit comunitari, l’activitat assistencial dels centres de salut mental d’adults (CSMA) i dels centres de salut mental infantils i juvenils (CSMIJ) va registrar un augment visites de més del 6%, respectivament. Els CSMA van atendre un total de 14.586 pacients, dels quals, 3.191 van ser persones que acudien per primera vegada al centre (22%). Al seu torn, els CSMIJ van registrar un total de 6.849 pacients, dels quals, 1.767 van ser casos nous (26%). Per la seva banda, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van registrar un 17% més de seguiments degut al risc de recaigudes i de la necessitat d’acompanyament en situació de confinament i pandèmia. També destaca l’increment d’un 15% de l’activitat assistencial dels equips d’intervenció precoç de la psicosi en el conjunt de la demarcació de Girona.
En relació amb els diagnòstics, el 30% de les persones ateses als CSMA va ser tractat a l’any 2020 per un trastorn de l’estat d’ànim, el 18% per un trastorn psicòtic, el 14% per un trastorn d’ansietat, el 10% pels anomenats Codis Z, que tenen a veure amb el malestar per diferents causes de la pròpia vida, i un 9% per trastorns adaptatius. En el cas dels CSMIJ, el 26% dels pacients va rebre atenció per un diagnòstic Codi Z, el 13% per un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) i el 10% per un trastorn de l’espectre autista (TEA).
Els equips PSI (Pla de Serveis Individualitzats) —equips de professionals que treballen en el lloc de vida de les persones ateses per assolir així una continuïtat assistencial—, van atendre l’any passat 317 persones, més d’un 24% més que l’any anterior (2019). Un total de 50 persones van ser ateses per primera vegada. Els 60% del total de casos van ser persones en condició de complexitat de salut mental i, segons diagnòstic, prop del 50% va respondre a un trastorn psicòtic. Només el 13% va necessitar ingressar a la unitat d’aguts de psiquiatria.
Girona, un model integrat i comunitari d’atenció a la salut mental
Les entitats que encapçalen el programa anual són referents cadascuna d’elles en el seu àmbit d’activitat i treballen conjuntament des de fa vint anys per un model d’atenció basat en el tancament de la llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre d’altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.
Foto. Autor Comitè organitzador DMSM 2021
Els representants de les institucions i entitats promotores del programa amb la imatge de campanya del Dia Mundial de la Salut Mental 2021 als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià. D'esquerra a dreta: Emma Coca, cap d'operacions de la Fundació Drissa; Claudi Camps; director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'IAS, Pere Cornellà; president de Support-Girona; Maria Combalia, presidenta de Família i Salut Mental, i Joan Profitós, president de l'IAS.
Cartell de campanya - Programa
